24.4.16
Llegim i olorem
Llegim i olorem. Ahir els carrers es van embriagar amb els perfums de les roses de tots colors. Tots els racons es van cultivar amb les històries dels diferents llibres, poemes, llegendes i narracions. Va ser una jornada bonica, per compartir, per estimar, per aficionar-se, per passejar o relaxar-se. Els llibres i les roses no són cosa només d'un dia. Llegim cada pàgina amb interès, passió, curiositat. Olorem els pètals, cuidem les flors amb estima. Gaudim-ne molt més.
M.F.
M.F.
16.4.16
El tercer cafè
El tercer cafè. El gust de prendre un nombre concret, i prudent, de tassetes. Hi va haver un temps de cafeteres a mitjanit. I anar-se'n a dormir al cap de poc sense que la cafeïna assaltés els somnis. Descargolar, omplir la base d'aigua, pressionar el cafè amb molta suavitat, aplanar la granulosa superfície, tancar, dipositar sobre el foc, escoltar el xiulet, olorar la primera bafarada de la infusió, estar atents al borbolleig. Després, vam perdre el son i el poder sobre els estimulants. Plaer en dosis, la mesura és tres: dos a matí i un després de dinar. Curts, negres, sense sucre, lleugerament amargs. Olorar, escalfar-se les mans. Dóna gust resistir-se al quart.
P.A.
P.A.
9.4.16
El bonsai flotant
El bonsai flotant. Air Bonsai és un miniabre que levita i gira per art de mag...netisme. Levita dos centímetres per sobre de la seva base. ¿El pes màxim que aquesta màgia pot suportar? 300 grams. Un invent que ja ha arrencat milions de mirades d'admiració per tot el món. És una forma de sentir al mateix temps – diu Hikaru Hoshi – "el kokoro (cor) de la cultura japonesa i un profund apreci per la naturalesa".
A.S.
A.S.
3.4.16
Un lagarto gigante
Un lagarto gigante, o quizás un varano, se esconde entre la maleza. Pasan unos cuantos kilómetros más, antes de aparecer un cartel oxidado. Un camino apenas transitable se adentra entre las acacias. Los nidos de termitas se estiran como columnas roídas de templos muy antiguos. Al final, sobre unas rocas rojas, se levanta una casa. Desde la galería, con una bebida fresca, se puede observar la sabana, unas gacelas springbok y la meseta de Waterberg al fondo. El rojo de la arena estalla al atardecer. El cielo se cubre con todas las estrellas. Qué tierra más bella regala Namibia al visitante.
R.P.
R.P.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)