De vegades, quan hi ha molta boira, els mariners que van en bots petits no poden veure la boia que indica la ruta. Aleshores, per trobar-la, comencen a descriure ràpidament cercles petits amb els bots per generar un onatge que faci moure la boia. Després, han d’aturar-se i escoltar amb atenció. Si no senten res, han de repetir els moviments... I així fins que detectin el so de la campana de la boia. És, doncs, provocant onades com troben el rumb.
Sovint, el que necessitem per trobar sentit a la nostra vida és afrontar alguns riscos i provocar algun moviment en el nostre entorn. Si fem les mateixes coses que hem fet sempre, probablement seguirem obtenint el mateix que sempre hem aconseguit. Es tracta de moure’ns i d’explorar. Es tracta també d’estar atents als senyals. Una embarcació que romangui a port no correrà cap perill, però tampoc no arribarà enlloc. I és precisament navegar allò que en justifica l’existència.
M.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada