29.9.15
25.9.15
Uns cabells
Uns cabells que es mouen pel vent, però no només pel vent, sinó per l'impuls del cos bellugadís.
Uns ulls il·luminats, brillants i alegres al veure el seu preferit.
Una boca oberta, riallera i expectant, cridant i saludant.
Uns braços i un cos ballant sense parar, girant sobre si mateix, tot imitant el que veu.
Uns peus petits que segueixen el ritme dels peus de l'enorme figura que tan l'encisa.
És un infant davant els gegants.
Bona festa major!
M.F.
Uns ulls il·luminats, brillants i alegres al veure el seu preferit.
Una boca oberta, riallera i expectant, cridant i saludant.
Uns braços i un cos ballant sense parar, girant sobre si mateix, tot imitant el que veu.
Uns peus petits que segueixen el ritme dels peus de l'enorme figura que tan l'encisa.
És un infant davant els gegants.
Bona festa major!
M.F.
22.9.15
19.9.15
Mapa tèrmic
Mapa tèrmic. S'ha de mirar aquest plànol amb la devoció d'un buscador de tresors. Si es desplega a cel obert i s'espera uns segons, apareixerà del no-res una ruta acolorida a mida, depenent del temps que faci. Podria colar entre els artefactes màgics de Harry Potter. S'obre el mapa a la intempèrie i es comença a autoacolorir una ruta misteriosa. Inclou tres tintes termocròmiques que apareixen i desapareixen segons faci calor, fred o plogui. Si da calor, es tenyiran de rosa els parcs, passejades al costat del riu, on comprar un gelat. Si fa fred, apareixerà en blau què es pot visitar sense quedar-se gelat. Si plou, indicarà museus i cafès. El mapa, evidentment, és resistent a qualsevol inclemència del temps. Encara és un prototip. El mapa de mostra és de la ciutat de Bath.
A.S.
A.S.
15.9.15
13.9.15
Dicen que
Dicen que todo lo que nosotros estamos buscando también nos busca a nosotros y que si nos quedamos quietos nos encontrará. Es algo que lleva mucho tiempo esperándonos. En cuanto llegue, no te muevas. Descansa. Ya verás lo que ocurre a continuación.
C.P.
C.P.
5.9.15
Juneau
Juneau, capital de la región más bella. Solo se puede acceder en avión o barco. Ciudad de transición entre el hombre y la inmensa naturaleza. El funicular de Goldbelt Mount Roberts es sin duda una de las mejores experiencias de la ciudad. Parte de la zona baja y alcanza los 1.750 metros de altitud. Lo mejor, en la parte posterior, ya que esta acristalado y las vistas mientras va subiendo son inmejorables. Una vez arriba, varios senderos bien marcados recorren las montañas. En los alrededores viven unas 3.000 águilas de cabeza blanca. También es fácil encontrarse puercoespines, marmotas y, quién sabe, algún oso negro.
S.R.
S.R.
28.8.15
Una icona cultural
Una icona cultural. Gairebé un segle i mig de casos resolts. Un total de quatre novel·les i 56 relats. Un superhome que té fins i tot un rècord Guinness, per ser el personatge més representat de la història del cine i la televisió. Gavardina, pipa i boina de caçador, mítica imatge detectivesca. L'únic capaç de resoldre indesxifrables misteris de manera sorprenent, a priori impossibles. Un detectiu de rècord.
I.L.
I.L.
25.8.15
21.8.15
"Quant falta per arribar?"
"Quant falta per arribar?" – No ho sé, una estona encara. "I ara?" – Doncs el mateix, una estona. "I quan és una estona?" – Una hora com a mínim. "I una hora quanta estona és?" – Prou, per favor, només fa deu minuts que hem sortit de casa, dorm, quan arribem t'avisaré.
Aquesta era jo de petita. I com veieu, el concepte de temps sempre m'ha obsessionat. Diuen que la sensació del pas del temps cada vegada és més ràpida perquè la proporció de temps viscut també és més gran. De fet, pocs adults diuen que el temps va a poc a poc. Però si ens parem a mirar un rellotge durant un minut ens adonarem que 60 segons donen per a molt. Però per fer això, cal parar. I la vida vola quan no parem. Reivindico gaudir de les estones sense pressa ni por que volin. Ara que ja sé quan dura una estona, no vull atrapar-la, però sí gaudir-la.
A.C.
Aquesta era jo de petita. I com veieu, el concepte de temps sempre m'ha obsessionat. Diuen que la sensació del pas del temps cada vegada és més ràpida perquè la proporció de temps viscut també és més gran. De fet, pocs adults diuen que el temps va a poc a poc. Però si ens parem a mirar un rellotge durant un minut ens adonarem que 60 segons donen per a molt. Però per fer això, cal parar. I la vida vola quan no parem. Reivindico gaudir de les estones sense pressa ni por que volin. Ara que ja sé quan dura una estona, no vull atrapar-la, però sí gaudir-la.
A.C.
18.8.15
14.8.15
Tretze hores d'avió
Tretze hores d'avió des de París. Tretze hores que transcorren entre el son, les pel·lícules en una pantalla mínima, l'invariable pollastre amb salsa i ampolletes de condiment per a l'amanida, els catàlegs grapejats... L'arribada a Tòquio són 60 quilòmetres des de l'aeroport en un tren ràpid ple de viatgers endormiscats i veus infantils. Sortir de l'estació a un matí gris. És llavors quan l'autèntic Tòquio comença per a mi: el dels vells taxistes amb ulleres i guants blancs i tapets als respatllers. La ciutat desfila per la finestra del taxi com en un somni. Al carrer, em perdo, no vaig on vull però no m'importa. Carrerons estrets plens de plantes, dones grans que les reguen i cuiners fumant a la porta de locals, gats i bicicletes, botigues minúscules que només venen ceràmica o guants o vinagre. Tot em resulta familiar encara que amb la distància del cansament és com si ho veiés per primera vegada.
I.C.
I.C.
11.8.15
7.8.15
Que es la teoría
Que es la teoría del espiralismo? La idea es simple: cada ser humano puede crear su propia espiral de optimismo y felicidad. Tienes que poner imaginariamente a tu alrededor, en esa espiral, lo que más o quien más te satisface, y hacer que todo ello te rodee siempre. Para lograrlo hay que partir de la base de que nuestros movimientos, sentimientos, decisiones y actuaciones más básicos siempre dependen de nosotros mismos, y por eso está en nuestras manos el poder de construir nuestra felicidad. "Felicidad": Satisfacción, gusto, contento.
T.P.
T.P.
31.7.15
Solcar l'oceà austral
Solcar l'oceà austral a bord del "Fram" permet recórrer aquest continent extrem del pol sud. Una fi del món de gran bellesa. Icebergs de les dimensions d'un bloc d'edificis, també de petits, de sinuosos, modelats per les onades i el vent, amb una bellíssima gradació de colors que va del blanc al blau turquesa. Al canal de Lemaire, a l'Antàrtida, el navili Fram (de 114 metres d'eslora, 20 de mànega i amb capacitat per a 318 passatgers) avança enmig d'una intensa nevada i un silenci espès només trencat pels cruixits que la proa arrenca al xocar amb el gel que hi ha a la superfície. Emociona veure, en una de les cobertes del vaixell, una exposició dedicada al Fram original, el mític veler en què el noruec Amundsen va navegar fins a l'Antàrtida per conquistar per primera vegada el pol Sud.
X.M.
X.M.
24.7.15
Vincent Van Gogh será
Vincent Van Gogh será este año una estrella igual de cegadora que las que pintó colgadas de cielos de olas nocturnas. El artista se fue hace 125 años. Holanda, Bélgica y Francia, lugares de nacimiento, peregrinaje y muerte del genio, lo celebran con muestras de pintura, festivales de cine y delirios florales. Delirios de lirios y girasoles, por supuesto. Para celebrar al loco del pelo rojo no hará falta entrar en los museos si uno no quiere. El programa de festejos es tan amplio que incluye ferias florales como la de Mons (laberinto formado por 11600 girasoles del 17 al 26 Julio) y rutas guiadas por los escenarios de su vida como Montmartre, Auvers, Arles, Saint Rémy o la región que le vio nacer, Brabante Septentrional.
F.V.
F.V.
17.7.15
D'on traiem les paraules?
D'on traiem les paraules? Aquesta és una pregunta fonamental. Totes les paraules que sabem –des de taula fins a arraïmar-se- les hem après en algun lloc. És cert que el lloc on vam aprendre taula pot ser innocu a efectes estilístics; però no ho és el lloc on vam aprendre arraïmar-se. Recordar d'on hem tret les paraules és un exercici saludable perquè pot contribuir a evitar connotacions no desitjades, influències inconscients que modelen i determinen la nostra expressió. En quin moment vam deixar de dir "increïble però cert" per dir, per influència de l'anglès, "massa bonic (o bo) per ser veritat"?. Quan vam començar a provocar sospites en lloc de despertar-les, aixecar-les o suscitar-les? A qui vam sentir que les estrelles titil·laven o els dits tamborinaven?
L.M.
L.M.
10.7.15
Es una de las zonas
Es una de las zonas más bellas y sobrecogedoras del mundo. Una joya geológica vertebrada por montañas saladas, géiseres de cinco metros y puntos donde no llueve jamás. La región de Atacama, al norte de Chile. El viento y el agua han esculpido las intrincadas formas del valle de la Luna; curiosas siluetas como las tres torres bautizadas como las Tres Marías. En la laguna de Miscanti, situada a más de 4000 metros de altura, se pueden avistar más de 70 especies de aves. El Tatio, con cerca de 80 fuentes, es el campo de géiseres más grande del hemisferio sur. Su nombre significa "el abuelo que llora" en el extinto idioma atacameño kunza.
D.M.
D.M.
3.7.15
L'estiu ja és aquí
L'estiu ja és aquí... i les vacances!!! Després de mesos sense descans, la majoria ens agafarem un super-necessaris dies de desconnexió. Dies on jo, personalment, no penso encendre l'ordinador, ni llegir mails, ni dissenyar cap encàrrec... Si faig balanç d'aquests mesos, em sento feliç, agraïda, he conegut i descobert persones i projectes super interessants, lluitadores, amb ganes de canviar el món. Bé, per molt que ens agradi la nostra feina, a mi m'encanta, necessito urgentment unes vacancetes.
L.A.
L.A.
26.6.15
Les festes majors
Les festes majors omplen de joia els carrers i les places. Molt hi té a veure la música alegre, la il·lusió dels infants, els menjars típics i les celebracions a l'aire lliure. Qui no ha pensat mai que la mulassa de la seva festa major és la més maca de totes, que aquell coc o aquelles postres no les canviarien per cap altres, i que quan toca menjar-se-les més de gust és per la festa major. Sonen els instruments, ressonen els petards i els aplaudiments, ballen els gegants i els menuts...; la festa es nota, s'escolta, es veu, es viu.
M.F.
M.F.
23.6.15
19.6.15
Quines ganetes
Quines ganetes tinc d'estiu... de platja, de piscina, de terrasseta... Sóc d'aquelles persones que li agrada la calor, de les que es tapa amb un llençol per molt que al termòmetre posi 40o a l'ombra... Amb l'estiu les possibilitats de sortir, descobrir i experimentar són infinites. Arriben les festes majors d’estiu, les vacances, els soparets a la fresca, el Minipop... Il·lusió, alegria, color, amor, rialles. L'estiu!!
L.A.
L.A.
16.6.15
12.6.15
Los diez mandamientos del éxito
Los diez mandamientos del éxito, según Steve Jobs. El genio de este visionario radica en la gestión del proceso creativo. Estas son las normas por las que se rige:
1.Mantener equipos de trabajo reducidos.
2.Usar la zanahoria antes que el palo.
3.Crear prototipos de todas las cosas.
4.Guardar los secretos.
5.Abstenerse de realizar estudios de mercado.
6.Investigar de forma permanente.
7.Tomar decisiones sin vuelta atrás.
8.Buscar la perfección.
9.Fichar a los mejores.
10.Simplificar.
X.L.
1.Mantener equipos de trabajo reducidos.
2.Usar la zanahoria antes que el palo.
3.Crear prototipos de todas las cosas.
4.Guardar los secretos.
5.Abstenerse de realizar estudios de mercado.
6.Investigar de forma permanente.
7.Tomar decisiones sin vuelta atrás.
8.Buscar la perfección.
9.Fichar a los mejores.
10.Simplificar.
X.L.
5.6.15
3,14159265
3,14159265... Aquesta és la constant matemàtica que relaciona la longitud i el diàmetre d'una circumferència. Una sèrie de nombres que no s'acaba mai. Fascinant, no? El nombre pi –batejat així pels matemàtics grecs- té infinits decimals que no segueixen cap patró. Les possibilitats combinatòries del Tottetris també són infinites i la forma resultant tampoc segueix cap patró, perquè tot queda en mans del client. És un projecte decoratiu que fa de les combinacions de panells de fusta un joc infinit. Pot ser un quadre imponent situat a sobre del sofà o un original capçal de llit. Manen els quadrats i el rectangles. El nombre pi de la decoració.
L.B.
L.B.
2.6.15
29.5.15
Un núvol normalet
Un núvol normalet acostuma a pesar "uns 100 elefants", revelen John Lloyd i John Mitchinson. Sí, sí, l'elefant –asseguren- és una de les mesures més populars per pesar núvols. Una cosa ben lògica, segurament, per a qui va estipular que un nombre infinit d'elefants són capaços de balancejar-se sobre la tela d'una aranya.
A.S.
A.S.
26.5.15
22.5.15
De què fa olor la Lluna?
De què fa olor la Lluna? "De pólvora". És la resposta que diuen d'una tirada les 12 úniques persones –totes americanes- que han trepitjat la Lluna ("la dotzena polsegosa", els anomenen). Òbviament, no la van olorar in situ, "però la pols lunar és molt enganxosa i a la cabina de les seves naus se'n van descobrir restes al seu entorn", apunten John Lloyd i John Mitchinson. "Els astronautes van afirmar que la pols lunar sembla neu, fa olor de pólvora i no té mal gust". La impressió instantània de tots ells al treure's el casc –ha descrit Harrison Jack Schmitt, tripulant de l'Apollo 17- és una olor de pólvora cremada.
A.S.
A.S.
15.5.15
Cada vegada que faig
Cada vegada que faig de rondallaire em brillen els ulls i em converteixo en un nen. És com si, per art de màgia, tornés a l'hora de l'esbarjo, al pa amb xocolata. És igual el conte que els expliqui, el que brilla són les seves cares. Aquestes mirades brillants, aquests rostres bocabadats, aquesta màgia en l'ambient. I llavors, ho noto, ho sento... Sóc allà amb ells, el nen que porto dins surt al pati i es posa a jugar a l'amagatall. És tot tan meravellós que tot flueix, que tot és vida, joc, diversió. I és llavors quan me n'adono de la rapidesa amb què passa tot.
C.E.
C.E.
12.5.15
.png)
8.5.15
La muntanya
La muntanya del Drac de Jade proporciona, de camí a Shangri-La, unes vistes espectaculars d'alta muntanya. Poc després, el paisatge canvia totalment amb l'aparició de planes on pasturen els iacs i cases de fusta d'estil tibetà, amb grans assecadors de cereals. L'arròs cedeix aquí el pas a la tsampa, una farina torrada d'ordi que s'acostuma a barrejar amb el te amb mantega salada típic de les muntanyes. A prop, el monestir budista de Songzanlin, en un turó davant d'un llac, és el més gran de la Xina. Les seves teulades daurades i les seves nombroses dependències atrauen pelegrins de tots els països.
X.M.
X.M.
.png)
1.5.15
Una carta
Una carta és un crit, una abraçada, una finestra, un torrent de llàgrimes, un cop de vent, una onada en un mar agitat. Una carta és un tros de tu que es desvia cap a l'altre. Cartes que escrivim una vegada i una altra, amb uns arguments que es perden i es confonen i amb unes intencions que no s'arriben mai a plasmar en un paper. Als nostres pares. Als nostres fills. A amics que no hem tornat a veure. A mers coneguts en què el seu desdeny o tendresa ens van commoure en un moment de les nostres vides. Cartes plenes de carinyo, passió, pensaments contradictoris, pors... Les úniques cartes que no serveixen són les que no s'escriuen. Escriu-les, encara que siguin només per a tu.
I.C.
I.C.
.png)
24.4.15
Árboles ancianos
Árboles ancianos.
Los tejos del palacio Wakehurst abrazan la roca desde hace siete siglos. La secuoya General Sherman tiene una base de 31 metros de perímetro, pesa 2000 toneladas y mide 83,8 metros. Otra secuoya, el Hyperión, con 115,5 metros de altura, es el árbol más alto del planeta. La avenida de los Baobabs en Madagascar. Los dragos de Socotra conocidos como "de dragón" por su resina roja, con la que se elaboran colorantes y jarabes. Los olivos, pueden vivir más de 1000 años, han formado parte de las culturas mediterráneas desde siempre. Pino longevo, con 4843 años de edad, Matusalén, es el árbol vivo más viejo. El cedro rojo o tuya gigante se conoce también como el "árbol de la vida", tiene una madera tan resistente y dúctil que los indios confeccionaban sus trajes con ella.
Son colosales.
F.G.
Los tejos del palacio Wakehurst abrazan la roca desde hace siete siglos. La secuoya General Sherman tiene una base de 31 metros de perímetro, pesa 2000 toneladas y mide 83,8 metros. Otra secuoya, el Hyperión, con 115,5 metros de altura, es el árbol más alto del planeta. La avenida de los Baobabs en Madagascar. Los dragos de Socotra conocidos como "de dragón" por su resina roja, con la que se elaboran colorantes y jarabes. Los olivos, pueden vivir más de 1000 años, han formado parte de las culturas mediterráneas desde siempre. Pino longevo, con 4843 años de edad, Matusalén, es el árbol vivo más viejo. El cedro rojo o tuya gigante se conoce también como el "árbol de la vida", tiene una madera tan resistente y dúctil que los indios confeccionaban sus trajes con ella.
Son colosales.
F.G.
.png)
17.4.15
Al amanecer
Al amanecer, el bosque lluvioso de Khao Yai es un concierto de sonidos naturales. Resuenan en la distancia los lloros agudos de los gibones de manos blancas y el canto de aves como trotones, loros, faisanes y cálaos bicornes, de gran porte, plumaje negro, blanco y amarillo, una de las aves más bellas del mundo. Esta mañana se oye, incluso, el rugido de un leopardo. Breve y profundo. Es un sonido que retumba en toda la selva. Los macacos de cola de cerdo están activos desde primera hora en busca de los higos maduros que trae la nueva estación, la primavera. Es hora punta en este rincón de la selva tailandesa.
A.C.
A.C.
.png)
10.4.15
Tulipanes
Tulipanes, molinos o bicicletas son imágenes que vienen a la cabeza cuando se piensa en Holanda. Pero hay otras menos conocidas, como caballos trotando en la playa, focas tomando el sol y barcos varados en la arena. Son las islas Frisias. Es un pequeño secreto escondido. El archipiélago de las Frisias concentra gran riqueza de flora y fauna, con miles de aves que habitan allí o que descansan en su migración hacia el sur, así como largas playas de dunas y marismas. Forman parte del conjunto declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en el 2009. Los habitantes de estas islas dicen que su principal patrimonio es su paisaje: un inmenso espacio abierto, dunas cambiantes, viento, aves y playas kilométricas que les hacen sentir el silencio y la paz.
C.G.
C.G.
.png)
4.4.15
Els més menuts
Els més menuts (i no tant menuts) el que més esperen en aquest temps de Pasqua és la deliciosa mona. Ai, la mona. Quina bonica estampa per guardar en la memòria. Aquell moment en què el padrí o padrina te la dóna, la planta sobre de la taula, embolcallada amb llaços i papers transparents, amb aquelles llargues i colorides plomes que la decoren i la fan si és possible encara més bonica, amagant ous de xocolata i qui sap si també alguns pollets i alguna que altra sorpresa... Xocolata, la reina per excel·lència de la mona però no la única. Gran dia per compartir un moment ensucrat. Un tall de la mona. La dolça mona.
M.F.
M.F.
.png)
27.3.15
Resulta que les erugues
Resulta que les erugues surten de nit de les seves bosses per cruspir-se les fulles de l'arbre que les aguanta. Això passa a l'inici de la primavera, que és una època en que el regne animal ataca el regne vegetal. A finals del mes de març, les erugues baixen dels pins o dels cedres i surten en processó a buscar lloc sota terra. Per enterrar-se, fer el capoll i esperar que arribi l'estiu, quan les erugues inicien una altra vegada el seu cicle vital.
J.M.
J.M.
.png)
20.3.15
El humor
El humor es nuestra válvula ante el desconcierto. Es sano reírse y tener sentido del humor. Mejora nuestra vida, activa el corazón, beneficia al sistema inmunológico y al cardiovascular… El humor es cultural, social y emocional. ¿Y qué hacen los animales? Utilizan el humor para difuminar situaciones tensas. Chimpancés, perros, pingüinos y ratas emiten risitas. Pero la risa es consustancial al ser humano. Desde siempre. Este chiste, por ejemplo, tiene 2000 años de antigüedad: "un barbero muy parlachín le pregunta a su cliente; '¿Cómo quiere que le corte el pelo?' 'En silencio', contesta el hombre".
F.U.
F.U.
.png)
13.3.15
El taichi
El taichi es un tipo de trabajo corporal que resulta beneficioso en muchos aspectos. Ayuda a relajarse, a desestresarse, refuerza la musculatura, además de dotarla de una mayor flexibilidad. Todo ello se traduce en un aumento tanto de la fuerza física como de la psicológica, ayuda a mejorar la concentración mental, así como la memoria. Todos estos beneficios se consiguen porque una parte de su práctica consiste en movimientos lentos y tranquilos. Respiración lenta, constante y perseverante. La fuerza de lo suave.
J.J.
J.J.
.png)
6.3.15
Praga
Praga juega al escondite con quien recorre sus calles empedradas. El puente Carlos y sus estatuas barrocas, desde donde se divisan las mil agujas de sus torres, polvorines e iglesias. El tópico romántico llevó a prohibir la construcción de rascacielos en el barrio de Pankrac, ya que perjudicaban la panorámica que se obtiene desde el castillo. Sin embargo, la modernidad se abrió paso con los edificios cubistas, única muestra que hay en el mundo de este estilo aplicado a la arquitectura.
J.P.
J.P.
.png)
27.2.15
Soñar despierto
Soñar despierto, pensar sin un hilo dirigido, estar en Babia, en la luna de Valencia, en otro mundo, en las nubes, fantasear, ensoñar, tener la mente distraída, ensimismarse… Es curioso que el lenguaje cotidiano maneje tantas expresiones para describir una acción que a priori está mal vista. Y que todos, aunque no queramos, hagamos. Toda la vida nos han dicho que mantengamos los pies en el suelo; que no se debe tener sueños muy elevados, no vaya a ser que luego no se cumplan. Por suerte, la ciencia se ha encargado de demostrar que soñar despierto, en realidad, no es una pérdida de tiempo, puesto que potencia la creatividad y la autoeficiencia y ayuda a forjarse una idea de uno mismo. Divagar no es negativo, ni mucho menos, sino que genera un mayor rendimiento cerebral y tiene un papel fundamental en lo que somos.
A.H.
A.H.
.png)
20.2.15
Febrer
Febrer. 28 preciosos dies. Un mes especial compost per 28 dies especials. Però no només el febrer, sinó que tots els mesos tenen 28 dies. Hi ha qui davant la pregunta "Quants mesos tenen 28 dies?", cau en el parany de respondre "un". I és tan cert que com el febrero el té, la resta de mesos també els tenen, 28 dies. Però ens agraden els jocs de paraules, les preguntes trampa (què pesa més, un quilo de palla o un quilo de plom?). Ens agrada jugar amb el llenguatge, la memòria, la capacitat de reacció, l'agudesa i l'enginy. Però tornant al que dèiem, procurem gaudir en concret d'aquests 28 dies del mes de febrer.
M.F.
M.F.
.png)
13.2.15
Quan anem d'excursió
Quan anem d'excursió ens fixem sobretot en allò més general com són els paisatges i els camins per on passem, però si volem aprofundir en algun aspecte més concret, satisfer la curiositat que ens desperta un detall ja sigui en forma de vegetal, animal o mineral, tots sabem que n'hi ha de més fàcils d'observar i d'altres que ens resultaran més complicats de veure. Entre els primers hi tenim tot allò que tingui a veure amb la botànica i la geologia ja que (normalment) no es mouen de lloc. Pel que fa als segons, sens dubte la fauna és l'estrella. Les aus potser són més difícils d'observar que alguns insectes, però més fàcils de veure i, sobretot, de sentir, que per exemple els mamífers. Segurament si els coneguéssim una mica més, també ens seria menys complicat d'adonar-nos de la seva presència.
E.B.
E.B.
.png)
6.2.15
Recuerdo
Recuerdo cuando me fueron retiradas las rueditas traseras de la bicicleta. Durante las primeras pedaladas, mi padre me prometió que no soltaría la bicicleta. Por supuesto, la soltó sin avisar. Y yo seguí pedaleando sin caerme. Incluso giré. Y al cruzarme con mi padre comprendí que no podía estar al mismo tiempo sujetando la bicicleta. Tampoco entonces me caí, sino que me sentí triunfal.
D.G.
D.G.
.png)
30.1.15
Un dia entre setmana
Un dia entre setmana. Silenci. La llum rosada es cola per l'escletxa de la cortina. T'aixeques procurant no despertar qui està al teu costat. Mires a fora i una alba tenyida de malva et dóna el bon dia. Està serè. El fred lògic. El vent just. Un bosc de pi roig. Un petit rierol. Caliu. Descans. Música indie. Una xemeneia. Salmó fumat. Confitura de poma i codony. Acumular sensacions.
L.M.
L.M.
27.1.15
.png)
23.1.15
Enero
Enero, con sus días cortos y sus noches frías, es época en que la mayor parte de la naturaleza se encuentra sumergida en un letargo o paro invernal, aunque también es posible disfrutar de flores en esta época fría y gris. Algunas de ellas a veces poco conocidas, como el eléboro, la campanilla de invierno o la viola de olor, y otras más habituales, como el laurel salvaje, la hortensia de invierno o la caléndula, entre otras, que regalan una nota de color.
M.R.
M.R.
.png)
16.1.15
Els infants
Els infants són els fills i filles del seu propi afany de vida. Els podeu donar el vostre amor però no els vostres pensaments, perquè ells tenen els seus propis pensaments. Les seves ànimes viuen a la llar del demà, que vosaltres no podeu visitar, ni tan sols en somnis. Podeu lluitar per ser com ells, però no intenteu que siguin com vosaltres, perquè la vida no torna endarrere ni s'atura en l'ahir. Sou els arcs d'on els vostres infants són llençats som sagetes vivents. Deixeu-vos corbar per la mà de l'arquer: és una joia.
K. G.
K. G.
13.1.15
.png)
9.1.15
De l'hort al plat
De l'hort al plat. Menjar una amanida feta a casa. Des de fa anys els productes km 0 estan de moda. Ens agrada menjar sa i, sobretot, saber d'allà on surten els productes que ens posem a la boca. Cada cop som més conscients de la importància dels aliments i reivindiquem tots aquells que es produeixen a prop del lloc on es consumeixen. Una forma ecològica, saludable i alhora profitosa de menjar i viure. Horts urbans. Cultivar les pròpies hortalisses al jardí o al balcó. Enciam, fulla de roure, rúcula, pastanagues, bledes, cols naps o carxofes!
T.O.
T.O.
.bmp)
2.1.15
Benvingut 2015
Benvingut 2015. Benvingut a la meva vida. T'obro la porta i les finestres perquè passi el teu aire fresc i nou. Endavant a tots els propòsits, als plans encara que ja coneguts, volen materialitzar-se aquest any, a les noves oportunitats que trobaré i crearé, a les sorpreses que vénen... 12 mesos nous, amb 12 desitjos. Que aquest 2015 en els porti a tots i totes: Amor, salut, sort, pau, alegria, feina, descans, felicitat, diversió, amistat, il·lusió i passió.
M.F.
M.F.
.png)
26.12.14
La memòria lúdica
La memòria lúdica ens acompanya durant tota la vida. Com l'espelma que consumeix el seu ble, fins i tot els seus records cremen amb vivesa al terme del periple vital. Records d'un temps millor, jocs en què se'ns permetia ser herois, joguines que passen a formar part de les nostres vides. Bussegin en la seva infància fins a rescatar la joguina que va il·luminar aquells anys. Un cotxet vermell de fusta que lliscava molt ràpid, peluixos, mecanos, una petita maleta antiga, una capsa, una pinça per estendre roba... El valor de la joguina només es pot mesurar en termes d’"inversió afectiva".
R.A.
R.A.
.png)
19.12.14
He cregut interessant
He cregut interessant tornar a parlar, amb l'arribada de les festes nadalenques de la planta per excel·lència d'aquests dies com és la Poinsettia, una planta arbustiva originaria de Mèxic. Entre els mesos de desembre i gener és quan la seva floració està en tot el seu esplendor. Les seves fulles són ovalades de color verd intens. És apreciada, no per les seves petites flors grogues que passen quasi inadvertides, sinó per les seves esplèndides bràctees vermelles o rosades que als extrems de les seves tiges es formen. Nadala vermella!
P.A.
P.A.
.png)
12.12.14
Todo es superlativo
Todo es superlativo. En solo una hectárea de bosque tropical hay más especies de árboles que en toda Norteamérica. Las lluvias son especialmente copiosas. Tanta agua alimenta el eterno verdor del bosque, una fábrica de vida que se extiende entre el Trópico de Cáncer y el de Capricornio. Alberga la mitad de las especies conocidas y es uno de los lugares más vivos del planeta. Cubre el seis por ciento de la Tierra y contiene una cuarta parte del agua dulce del planeta. Exuberante densidad de estos bosques situados en la Amazonia, la cuenca del río Congo, el este de Madagascar, regiones del sudeste asiático, Borneo, Papúa Guinea, algunas zonas de América Central, Australia, Indonesia y las islas del Pacífico.
F.U.
F.U.
.png)
5.12.14
Desde que leí
Desde que leí El poder del mito, que es en realidad una larga entrevista realizada por el periodista Bill Moyers, empecé a comprar y a devorar todos los libros escritos por Joseph Campbell. Recuerdo haberme quedado muy impresionado con una de sus respuestas:
- ¿A usted siempre le pareció que… estaba siendo guiado por manos que no conseguía ver? –preguntaba Moyers.
- Siempre –responde Campbell-. Cuando persigues tu sueño, te pones en un camino que fue hecho a tu medida para que puedas desarrollar lo que siempre deseaste hacer. A partir de ahí empiezas a encontrarte con personas que forman parte de este sueño y las puertas se abren.
P.C.
- ¿A usted siempre le pareció que… estaba siendo guiado por manos que no conseguía ver? –preguntaba Moyers.
- Siempre –responde Campbell-. Cuando persigues tu sueño, te pones en un camino que fue hecho a tu medida para que puedas desarrollar lo que siempre deseaste hacer. A partir de ahí empiezas a encontrarte con personas que forman parte de este sueño y las puertas se abren.
P.C.
.png)
28.11.14
Islas con tesoro
Islas con tesoro. Zanzíbar, Tahití y la antigua Ceilán encierran valiosos tesoros, como es el caso de las especias. Son mundos mágicos por descubrir. A Zanzíbar se le ha denominado isla de las especias (no es la única). Hoy es el mayor productor mundial de clavo. Esta especia, considerada por algunos la más oriental por su intenso sabor, es muy usada, sobre todo en la cocina asiática, en guisos y salsas (como el curry), y también en bebidas. Vainilla, perlas negras y flores de tiaré son los particulares tesoros de Tahití. Su variedad de vainilla se considera muy exquisita y se usa en gastronomía (sobre todo, en la repostería), en bebidas, para dar aroma y sabor, y también en alta cosmética y perfumería. De Sri Lanka es la canela; su variedad es muy fina, y esta isla produce el 90% mundial, aunque el país sea más conocido por su té. Se usa para dar sabor y aroma a comidas (no sólo dulces) y bebidas. También se emplea en cosmética, y se le atribuyen propiedades terapéuticas.
M.R.
M.R.
25.11.14
.png)
21.11.14
Tengo que aprender
Tengo que aprender a conformarme con lo que la vida me da. Dos manos, una voz y un corazón para poder amar. Tengo que dejar de ser cobarde y afrontar lo que miedo me da. La oscuridad sin ti, el silencio de la amarga soledad. Hoy se viste el día de colores, me levanto lleno de alegría y miles de promesas sin cumplir. Pero sigo estando aquí. Ya era hora de cambiar de aires, volverme loco por primera vez, sé que algunas cosas hice mal, pero deja que aprenda de mi ayer. Volver a empezar, de cero, de nuevo estoy aquí.
P.A.
P.A.
18.11.14
.png)
14.11.14
Las grandes ciudades
Las grandes ciudades necesitan un centro donde sus habitantes puedan reunirse, mezclarse, hacer negocios e intercambiar ideas. El Foro, el corazón de la antigua Roma, sentó los parámetros de lo que después serían los espacios públicos de las ciudades. Hay que valorar el conocimiento por encima del espacio. Esta es la idea de la ciudad moderna. Las ciudades con éxito incrementan los beneficios de ser inteligente al hacer posible que cada uno aprenda de los demás. Esto funciona mejor cara a cara. Ninguna de las tecnologías existentes ofrece los fértiles encuentros causales que han producido las ciudades desde que se creó el Foro romano.
R.K.
R.K.
11.11.14
.png)
7.11.14
Comparto con algunos amigos
Comparto con algunos amigos, más o menos frikis, la afición por pequeños objetos con historia probada, imaginada o legendaria. No soy muy de fotos a la vista. Pero objetos con memoria propia o ajena tengo a montones. Algunos están directamente relacionados con episodios concretos de mi vida. Otros son recuerdos de familia. Vínculos sentimentales. Un cenicero de cristal en forma de salvavidas, que me fascinaba desde niño y perteneció a un tío mío, capitán de la marina mercante. Los objetos más interesantes, sin embargo, tienen otros orígenes. Llegaron en diversos momentos y por distintos caminos: regalos de amigos, anticuarios, azares insospechados.
A.P.
A.P.
.png)
31.10.14
Ah, la tardor
Ah, la tardor. La jaqueta estimada de la tardor. Com la trobo a faltar. T'hi sents tant abrigat i tan acollit. I què me'n dius d'aquella escalforeta que t'inunda al passar per davant una paradeta de castanyes o moniatos... Ai, que bons. Quina estació, la tardor. Per mi, l'estació del color. Color marró i ataronjat. Tantes fulles! I quin cruixir. Qui no ha gaudit passant per sobre d'aquelles piles que es formen al carrer. No em diràs que no t'has desviat mai uns metres del teu camí per poder xafar-les i sentir com cruixen...! Ai, tardor, tardor... Els teus aromes, el teus colors... m'agrada tot.
M.F.
M.F.
28.10.14
.png)
24.10.14
Todo en ella es asombroso
Todo en ella es asombroso. Encantos de la antigua Constantinopla. Basílica de Santa Sofía. El símbolo de Estambul, se ve casi desde cualquier parte. Mezquita Azul. Está recubierta en su interior por más de 20.000 azulejos de colores, la mayoría turquesa, verde y azul. Estrecho del Bósforo. Dar un paseo en barco, cruzar de una orilla a otra. Palacio Topkapi. Guarda una impresionante colección de objetos de lujo. Delicias turcas. Pastelerías. Los lokum, pastelitos de forma cuadrada hechos a base de almidón, azúcar y miel y con sabor a frutas. Torre Gálata. Para contemplar Estambul al atardecer.
R.M.
R.M.
21.10.14
.png)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)