Em trobo amb ella

Em trobo amb ella al restaurant on solem anar perquè sempre és buit encara que el menjar és excel·lent. M’explica que, durant el seu viatge al Nepal, va passar unes quantes setmanes en un monestir. Una tarda, mentre passejava pels voltants amb un monjo, l’home va obrir la bossa que duia i es va quedar mirant el seu contingut una estona. Després va comentar a la seva amiga:
- Saps que els plàtans et poden ensenyar el significat de l’existència?
Va treure un plàtan de la bossa i el va llençar.
- Aquesta és la vida que ja ha passat, que no vam saber aprofitar quan tocava, i ara ja és massa tard.
Després, va treure de la bossa un plàtan que estava verd, l’hi va ensenyar i el va tornar a guardar.
- Aquesta és la vida que encara no ha tingut lloc: cal esperar el moment oportú.
Al final, en va treure un plàtan madur, el va pelar, i el va compartir amb ella.
- Aquest, és el moment present. I has de saber menjar-lo sense por ni sentiment de culpa.
P.C.

Todo viaje

Todo viaje, dicen, comienza con un primer paso. Un primer paso al que le siguen, obviamente, el segundo, el tercero, el cuarto y... También dicen que la vida es como un camino, en el que te vas encontrando cruces y desvíos en los que has de decidir qué dirección tomar.
Lo curioso es que nunca sabes, y nunca podrás saber, si tu decisión ha sido la mejor o la peor, te hayan ido como te hayan ido las cosas tras elegir tal sendero o tal otro. Quiero decir que, en el fondo, lo bueno y lo malo es relativo y, además, no se sabe hasta mucho tiempo después cuál ha sido el desenlace de tu decisión.

L.A.