Glorioso o intrascendente, hoy va a ser un día único porque jamás volverá a repetirse de idéntica manera. Aunque nuestro cerebro va a ignorar mucha información, sin duda absorberá, codificará y archivará palabras, gestos, hechos y decisiones de nuestro entorno, desde el personal al mundial. Y cuando esta noche cerremos los ojos, tal vez sin que nos demos cuenta, seremos un poco o bastante distintos de cómo nos levantamos por la mañana. Vivir es un permanente ejercicio de interpretar la novedad.
A.B.
En aquest blog es pretén recollir aquells escrits on les paraules esdevenen més que paraules, on les paraules es converteixen en màgia. Escrits trobats per casualitat, i que aquí simplement es recopilen. També imatges que són el màxim exponent de l'expressió artística de la unió de punts i ratlles.
28.6.10
19.6.10
Si goséssiu saber tant com goseu posseir
Si goséssiu saber tant com goseu posseir. Si tinguéssim el valor d’aprendre a deixar de banda allò innecessari i material i valoréssim els valors intangibles com el coneixement, la tolerància i la diversitat estaríem en un món millor, més solidari i savi. Actualment, es dóna molta importància als béns materials, a les possessions, a la riquesa. Però hi ha unes riqueses més importants, hauríem de voler ser rics en un altre sentit. Cada dia aprendre quelcom nou, una cultura, una història, per tal de donar un sentit a la nostra vida. Estar plens per dins, a l’esperit, a la ment i al cor és més important que tenir plens els comptes corrents i no saber qui ets o què vols realment.
M.F.
M.F.
11.6.10
La rutina es un papel de lija
La rutina es un papel de lija que desgasta las ilusiones. Demasiadas veces lo cotidiano nos conduce a la monótona repetición de conductas, conversaciones y escaramucillas sin vuelo que transforman las hojas de nuestro calendario en un libro sin texto.
Por el contrario, las ilusiones conseguidas son aquellas que quedan impresas para siempre en el libro del mejor recuerdo, esas épocas en las que tomamos consciencia de que el auténtico nivel de vida no lo da ni depende del dinero, sino de la felicidad, ese sentimiento que surge cuando lo soñado y lo vivido transcurren paralelos como los raíles del ferrocarril.
A.B.
Por el contrario, las ilusiones conseguidas son aquellas que quedan impresas para siempre en el libro del mejor recuerdo, esas épocas en las que tomamos consciencia de que el auténtico nivel de vida no lo da ni depende del dinero, sino de la felicidad, ese sentimiento que surge cuando lo soñado y lo vivido transcurren paralelos como los raíles del ferrocarril.
A.B.
6.6.10
Després de la pallissa de fer Auckland-Brisbane, Brisbane-Hong-Kong, Hong-Kong-Osaka
Després de la pallissa de fer Auckland-Brisbane, Brisbane-Hong-Kong, Hong-Kong-Osaka, arribant a la terminal vaig agafar el telèfon i vaig marcar el número de l’oficina permanent. I algú a l’altra banda em contestà en japonès.
- Excusi’m - li vaig dir -. Sóc en Daniel Wallager instructor de l’Acadèmia Internacional.
I em va deixar anar un altre discurset en japonès.
- Senyoreta, hi ha algú que parli anglès?
I em va tornar a respondre en japonès.
Vaig penjar. Em dec haver equivocat de número - vaig pensar -. Ho tornaré a provar. Vaig marcar amb molta cura, però es va tornar a repetir la mateixa situació.
- No pot ser que m’hagi equivocat. Tornaré a comprovar el telèfon.
Sense cap dubte d’equivocar-me, vaig tornar a trucar i es va repetir idènticament el mateix que els altres cops. Ja estava desesperat, quan vaig veure que s’apropava el meu company de seient del vol Hong-Kong-Osaka. Era un comerciant d’Osaka que, per la seva feina, anava sovint a Hong-Kong i parlava correctament anglès i japonès. El vaig cridar i li vaig explicar el que passava.
- No et preocupis - em va dir -. Deixa-m’hi trucar.
Va trucar i al cap de 30 segons, sense haver dit res, va penjar.
- Mira, David, la senyoreta que surt a la gravació diu que hi ha les línies ocupades i que tornis a trucar d’aquí a uns minuts.
K.M.
- Excusi’m - li vaig dir -. Sóc en Daniel Wallager instructor de l’Acadèmia Internacional.
I em va deixar anar un altre discurset en japonès.
- Senyoreta, hi ha algú que parli anglès?
I em va tornar a respondre en japonès.
Vaig penjar. Em dec haver equivocat de número - vaig pensar -. Ho tornaré a provar. Vaig marcar amb molta cura, però es va tornar a repetir la mateixa situació.
- No pot ser que m’hagi equivocat. Tornaré a comprovar el telèfon.
Sense cap dubte d’equivocar-me, vaig tornar a trucar i es va repetir idènticament el mateix que els altres cops. Ja estava desesperat, quan vaig veure que s’apropava el meu company de seient del vol Hong-Kong-Osaka. Era un comerciant d’Osaka que, per la seva feina, anava sovint a Hong-Kong i parlava correctament anglès i japonès. El vaig cridar i li vaig explicar el que passava.
- No et preocupis - em va dir -. Deixa-m’hi trucar.
Va trucar i al cap de 30 segons, sense haver dit res, va penjar.
- Mira, David, la senyoreta que surt a la gravació diu que hi ha les línies ocupades i que tornis a trucar d’aquí a uns minuts.
K.M.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)