Manual para subir montañas

Manual para subir montañas:
1. Escoge la montaña que deseas subir.
2. Averigua cómo llegar frente a ella.
3. Aprende de quien ya caminó por allí.
4. Los peligros, vistos de cerca, se pueden controlar.
5. El paisaje cambia, así que aprovéchalo.
6. Respeta tu cuerpo.
7. Respeta tu alma.
8. Prepárate para caminar un kilómetro más.
9. Alégrate cuando llegues a la cumbre.
10. Haz una promesa.
11. Cuenta tu historia.
Sí, cuenta tu historia. Ofrece tu ejemplo. Di a todos que es posible, y así otras personas sentirán el valor para enfrentarse a sus propias montañas.
P.C.

64. OBRAS DE DICKENS

Hace falta valor

Hace falta valor para hacer lo que deseamos, ya que el resto de las personas tienen siempre un montón de planes para nosotros. Ser libre implica escoger tu propio camino y cada paso puede alterar todo nuestro destino, lo que a veces nos da mucho miedo. Como dice Schopenhauer, cuando ves lo que has dejado atrás, tienes la impresión de que has seguido una trama ya escrita. Sin embargo, en el momento de la acción parece que estás perdido en medio de una tempestad: una sorpresa detrás de otra, y muchas veces sin tiempo para respirar, viéndote obligado a tomar decisiones todo el tiempo. Solo más adelante llegarás a entender que cada sorpresa y cada decisión tenían su sentido.
P.C.

63. DIA UNIVERSAL DELS INFANTS

Kazuo Shiraga

Kazuo Shiraga es penjava amb cordes sobre la tela i pintava amb els peus; Niki de Saint Phalle disparava un rifle contra bosses de guix plenes de pintura que ella mateixa havia col·locat sobre el llenç, i Shozo Shimamoto llançava ampolles plenes de pintura contra les seves obres. Res d'això hauria estat possible sense Jackson Pollock i el seu action painting. Va ser el primer a treure la pintura del cavallet i estirar-la a terra per treballar. D'aquesta manera va convertir l'acte de pintar en una coreografia en què els protagonistes eren l'artista i el llenç. Va deixar d'utilitzar els pinzells a la manera clàssica i els va començar a fer servir per esquitxar la tela, el dripping, mentre anava fent voltes al voltant de l'obra, com si es tractés d'una dansa. La nova concepció de la pintura per part del nord-americà va suposar un canvi de paradigma en l'art.
N.F.

62. LIBÉLULA

A vegades

A vegades no només la cara és el mirall de l'ànima: també ho és l'encaixada de mans. Algú et dóna la mà i tu ja intueixes com és el seu caràcter. A vegades, et genera desconfiança. I t'agafen ganes de dir-li: ho sento, però això nostre no té futur. L'encaixada de mans pot provocar emocions d'alegria, ràbia o por. La ideal seria una encaixada de mans ni massa tova ni massa dura. Amb la mateixa pressió que fa l'altra persona. I, mentrestant, somriure, repetir el seu nom i mirar-li als ulls. Un costum original, el de l'encaixada de mans.
G.H.

61. CAMP DE GIRASOLS

A Bhutan

A Bhutan, un petit país situat a la serralada de l'Himàlaia, entre l'Índia i la Xina, es va prendre una decisió de gran transcendència: és més important la felicitat interior bruta (FIB) que el producte interior brut. "Per primera vegada en la història –escriu David Escamilla-, uns governants decidien preguntar a la seva gent si era realment feliç. Una cosa aparentment tan normal es convertia, doncs, en una actitud revolucionària". El 2 de juny del 1974, en el seu discurs de coronació, Jigme Singye Wangchuck, el primer monarca constitucional del país, va formular que la felicitat interior bruta era "molt més important" que el producte interior brut. El 2008 va crear una nova estructura institucional, al servei d'aquesta filosofia budista, amb una comissió nacional de la FIB i una sèrie de comitès a nivell local. I va declarar solemnement: "El que mesurem afecta el que fem. Si els nostres indicadors només mesuren quant produïm, les nostres accions només estaran encaminades a produir més. Per això, havíem d'aconseguir indicadors per mesurar la FIB".
G.H.