31.10.09

Quan s'arriba al vespre a casa

Quan s’arriba al vespre a casa i es tanca la porta, moltes persones solen dir enmig d’un sospir: un dia més. Però, un dia més per què? Precisament per tenir. Vet aquí l’equivocació; del què es tracta realment és d’un dia menys, i és un dia menys per continuar sent. Tal com diu Schopenhauer, no hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin port es dirigeix. Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare.
F.F.

24.10.09

Cal ser conscients

Cal ser conscients que només és possible o raonable cedir fins on la nostra realitat interna o externa ens ho permet i que l'altre es troba en la mateixa situació. Parin atenció a aquest petit conte.
Per haver salvat el fill del tsar, que s'ofegava al riu, tres camperols van ser rebuts a palau on el monarca els havia convidat perquè triessin la recompensa. El primer va demanar la mà de la princesa, el segon va sol·licitar el poder absolut del seu comtat, i el tercer, després d'un silenci, només va demanar un saquet de monedes. Els altres dos el van acusar d'estúpid i de no saber aprofitar una oportunitat única. El tercer home els va dir:
- Si el tsar té la intenció de donar-nos alguna recompensa, la qual cosa dubto, vull estar segur que demano el que podria ser que em concedís.
J.B.

17.10.09

Capas, capas y más capas de pintura

Capas, capas y más capas de pintura. Desastres, desfalco, desprestigio. Rumores, ruidos, ruinas. Famosillos, falacias, fatigas. Actividad, ansiedad, asco. Cada semana, máximo cada 15 días, nos tenemos que reprogramar; quienes nos rodean nos reclaman comentarios, opiniones y posiciones, porque "hay que estar al día". El ayer ya pasó, y el hoy se agita mientras se va desvaneciendo para dejar espacio a las nuevas contorsiones del mañana.
Pasamos los días cubriéndonos de efímeras, rugosas, lacadas, brillantes, sutiles y ásperas capas de pintura de mil y un colorines, y lo único que conseguimos es tapar lo más importante que tenemos: nuestra propia madera.
A.B.

12.10.09

La velocitat de les transformacions

La velocitat de les transformacions ha agafat desprevinguts fins i tot els grans estrategs de la humanitat. Així, la cultura i el coneixement, solidificats en uns valors ètics, són l’única resposta possible a l'Europa que ja tenim, i que tan poc s’assembla a la mítica filla d’Agenor. Vénen moltes coses noves molt de cop, i no hi ha hagut temps ni de filosofar-les ni de moralitzar-les.
A.B.
UA-15083347-1