30.6.12

No havia vist mai

No havia vist mai la natura en tota la seva esplendor, ni la vida salvatge en llibertat. Tot era nou per a mi, un descobriment permanent. Vaig decidir no fer gaires fotografies per poder-me amarar de tot allò. Però no ho vaig complir. Com podia deixar de practicar una de les meves aficions en el lloc més apassionant possible? No els avorriré. Només els diré que, si poden, visquin aquesta experiència. Tot són detalls de bellesa, de sentit comú, de saviesa... Les zebres, per exemple, són animals molt solidaris entre ells. Coneixen les seves limitacions i es recolzen. Solen col·locar-se de dues en dues, cada una mirant en una direcció. D'aquesta manera cobreixen 360 graus de visió i poden detectar el perill molt millor. La lliçó és tan clara que no cal ni escirure-la.
A.B.

27.6.12

42. EUROCOPA 2012


23.6.12

El "agujero infernal de la creación"

El "agujero infernal de la creación". Así describió el explorador italiano Ludovico Mariano Nesbitt en 1928 la depresión de Afar, en el norte de Etiopía. Nesbitt fue el primer europeo que exploró tan inhóspito paraje y vivió para contarlo. Tres expediciones anteriores habían fracasado en el intento, lo cual no es de extrañar. Afar es uno de los lugares más calurosos de la Tierra, un territorio agreste con volcanes activos, un burbujeante lago de lava y manantiales de agua hirviente. Pastores y mercaderes de sal sobreviven en un paisaje surrealista de fisuras, fallas y el lago de lava hirviente.
C.J.

20.6.12

41. BOMBOLLES DE SABÓ



17.6.12

Esperes a l'andana

Esperes a l'andana amb les teves maletes de cuir mentre et subjectes la pamela per evitar que el vent l'arrossegui. Arriba el tren i hi puges amb penes i treballs amb el teu equipatge. Portes molt pes, però ningú sembla que tingui intenció d'ajudar-te. El revisor, amb un bigoti molt Hercule Poirot, toca el xiulet i dóna pressa als viatgers. Et situes al costat de la finestreta. Al teu costat s'acomoda una senyora molt gran que et mira de dalt a baix amb suspicàcia. Al vagó restaurant sopes sola i observes com la gent menja en silenci. No se senten rialles, no perceps mirades amables. Hi ha alguna cosa en l'ambient que et fa dubtar. És aquest el tren en què vols viatjar? Si no vols continuar el viatge, només cal que baixis a la pròxima estació. El revisor, que ha escoltat els teus pensaments, t'adverteix dels riscos que corres. Els passatgers t'escodrinyen. Entre tots intenten convèncer-te que potser no hi ha cap altre tren. T'hauries de conformar amb aquest i deixar de buscar. I penses: “Realment és aquest l'últim tren?”. El comboi s'atura. La gent segueix mirant-te amb curiositat. Empasses saliva. Tots confien que no baixaràs, és el més sensat. De sobte, un rampell et conquista i surts corrent, deixant fins i tot el teu equipatge al compartiment. No tens por, perquè alguna cosa dins teu sap que aquell no era l'últim tren. No existeix un últim tren, i qui ens vulgui convèncer del contrari potser hauria de provar de baixar del seu.
B.A.

13.6.12

40. HIMNE DE L'ALEGRIA



10.6.12

Alguna vez

Alguna vez he hablado aquí de remordimientos. De lo poco que se llevan en los últimos tiempos, si es que alguna vez se llevaron. De la facilidad con que nos fabricamos, en el acto, excusas útiles para ignorarlos. El estado del bienestar incluye eso, imagino. El bienestar personal a toda costa. El no sentirse responsable, o culpable, de nada. Pero no siempre es así. A veces, el daño infligido a otros sigue presente en nuestra memoria y nos acompaña hasta al final, obligándonos a mirarlo cara a cara. No sé ustedes, pero en mi archivo personal tengo algunos remordimientos, o estragos que tienen mucho que ver con ellos. Fueron muchos años pisando caminos raros y cristales rotos. Y ninguna supervivencia es impune, claro. Algunos, con eso, hacemos novelas. O escribimos artículos como éste.
A.P.

6.6.12

39. PARXÍS



3.6.12

Un guerrero

Un guerrero acepta la responsabilidad de sus actos, inclusive los más triviales. El hombre común nunca asume sus errores, pero sí que se atribuye cualquier victoria, aunque esta sea más bien ajena. Un guerrero, a veces debe estar disponible y a veces debe mantenerse oculto. Es inútil para un guerrero estar todo el tiempo disponible, así como es inútil ocultarse cuando todos saben dónde está escondido. Alternando la disponibilidad con la indisponibilidad, él no se cansa sin sentido y no cansa a los que lo rodean. El arte del guerrero consiste en equilibrar el terror de ser un hombre con la maravilla de ser un hombre. Lo más difícil en este mundo es adoptar la postura de un guerrero. De nada sirve estar triste, quejarse o decir que alguien nos está haciendo mal. Nadie está haciéndole nada a nadie, y mucho menos a un guerrero. El guerrero busca ser impecable frente a sí mismo, y a eso lo llama humildad. Todo el mundo dispone de suficiente poder para conseguir alguna cosa. El secreto del guerrero consiste en desviar la energía que antes dedicaba a sus debilidades y emplearla en su propósito en esta vida.
P.C.
UA-15083347-1