I aquest rei

I aquest rei encara feia una altra cosa que agradava molt a tothom. Quan cavalcava per un camí, ja sigui dins una ciutat o pel camp, i veia dues belles cases i entre elles una de petita i en mal estat o ruïnosa, aleshores demanava a qui pertanyia i per què era tan petita i no tan gran com les altres dues. Hom li deia que aquella petita casa pertanyia a un home pobre que no tenia els mitjans per restaurar-la i engrandir-la com les altres dues. Aleshores el rei mana immediatament que aquella petita casa sigui feta tan bella i tan alta com les altres dues als costats, i ell en paga la despesa. Si per casualitat la casa petita pertanyia a un home ric, l’obligava immediatament a restaurar-la. Gràcies a aquesta ordre, no hi havia a la ciutat de Quinsai, la capital del reialme de Mangi, cap casa que no fos gran i bella, a banda, naturalment, dels grans palaus i les mansions, dels quals n’hi havia molts per tota la ciutat.
I encara us dic que aquest rei es feia servir per més de mil donzells i donzelles, tots bells i ben guarnits amb boniques robes de luxe. Ell mantenia el seu reialme en tan gran justícia que ningú no gosava fer mal o furtar res. La ciutat era tan segura que les cases, les parades i les botigues restaven sempre obertes tant de nit com de dia, totes plenes de productes valuosos, i mai res no es trobava en falta. Car sempre es podia sortir tant de nit com de dia. No podria dir-se la gran riquesa que hi ha en aquest reialme, i això explica per què aquell rei era tan estimat.
M.P.

Convirtamos, pues, la incertidumbre

Convirtamos, pues, la incertidumbre en una compañera de viaje y mostremos disposición, ánimo y fuerza para aceptar y utilizar con el máximo provecho para todos la certeza que se nos puede presentar en cada momento. No olvidemos que nuestras estrategias o acciones que tienen éxito hoy pueden significar el fracaso de mañana. Sin embargo, el éxito es la única respuesta correcta en el tiempo, ya sea en épocas de crisis o de crecimiento económico.
J.F.

Imagina que existeix un banc

Imagina que existeix un banc que cada matí ingressa a la teva llibreta la gens menyspreable suma de 86.400 euros. Ni un més ni un menys. 86.400 euros diaris per a tu sense demanar explicacions ni passar comptes. 86.400 euros, teus i lliures d'impostos. Imagina que l’única restricció que se t’ha assignat es deu a una incapacitat del sistema o una decisió del creditor que no manté el saldo d’un dia per l’altre.
Cada nit, quan toquen les dotze, de la mateixa manera que el carruatge de la Ventafocs tornava a ser una carbassa, el compte elimina automàticament qualsevol quantitat que hagi quedat com a saldo. I, encara pitjor, també s’esvaeix cada euro que hagis retirat però que no hagis gastat durant el dia. És clar que, si perds part del saldo, tens el consol que l’endemà tindràs 86.400 euros frescos i nous per gastar; de tota manera, no et pots fiar gaire perquè ningú sap dir-te quant durarà aquest regal.
Quina serà la teva actitud? Segurament, retiraràs fins a l’últim euro i ho gaudiràs amb qui vulguis, és clar.
Cadascun de nosaltres, li vaig dir, tenim aquest compte corrent i tenim aquest regal. Cada matí, el banc del temps posa a la teva disposició 86.400 segons, ni un més ni un menys, i cada nit, el banc esborra el saldo i el comptabilitza com a pèrdua. El banc no permet xecs a la vista ni girs que excedeixin la quantitat de què es disposa. Si no utilitzes el que disposes aquell dia, tens una pèrdua.
És responsabilitat teva, li vaig dir, invertir cada segon del teu temps amb la finalitat d’aconseguir el que és millor per a tu i per als qui estimes. Animar-nos a viure el dia d’avui sense retrets ni postergacions. Animar-nos a viure cada segon que apareix, com un regal al nostre compte corrent, cada dia, al banc del temps.
J.B.

Tales son las cualidades del agua

Tales son las cualidades del agua: pasar entre las rocas, adaptarse al curso del río y transformarse a veces en un lago hasta que la depresión está rebosando y puede seguir su curso. Porque el agua no olvida que su destino es el mar, y que tarde o temprano deberá llegar a él.
Únete a los que jamás dijeron: "se acabó, aquí me detengo". Porque así como al invierno le sigue la primavera, nada termina: después de alcanzar tu objetivo hay que comenzar de nuevo, empleando en todo momento lo que aprendiste en el camino.
Únete a los que cantan, cuentan historias, disfrutan la vida, y tienen alegría en los ojos. Porque la alegría es contagiosa, y siempre consigue evitar que nos dejemos paralizar por la depresión, la soledad y las dificultades.
P.C.