29.2.12
25.2.12
Un home ric
Un home ric que es trobava al llit a punt de morir va trucar als seus tres fills i els digué:
- Desitjo deixar la meva fortuna intacta. Per consegüent, us assignaré a cadascun la mateixa tasca per veure qui és el més capaç de gestionar els diners. Al magatzem hi ha tres grans cellers, tots de les mateixes dimensions. Heus ací una bossa de monedes de plata per a cadascun. La vostra missió consistirà a omplir el vostre celler amb tot el que pugueu comprar amb els diners que us he posat a la bossa. Guanyarà aquell qui aconsegueixi omplir més espai del celler.
El primer es va gastar tots els diners en sorra i va omplir una tercera part del seu celler. El segon es va gastar tots els diners en terra i va omplir la meitat del seu celler. El tercer va emprar únicament una petita part dels diners en espelmes i llumins i va omplir el seu celler de llum.
M.C.
- Desitjo deixar la meva fortuna intacta. Per consegüent, us assignaré a cadascun la mateixa tasca per veure qui és el més capaç de gestionar els diners. Al magatzem hi ha tres grans cellers, tots de les mateixes dimensions. Heus ací una bossa de monedes de plata per a cadascun. La vostra missió consistirà a omplir el vostre celler amb tot el que pugueu comprar amb els diners que us he posat a la bossa. Guanyarà aquell qui aconsegueixi omplir més espai del celler.
El primer es va gastar tots els diners en sorra i va omplir una tercera part del seu celler. El segon es va gastar tots els diners en terra i va omplir la meitat del seu celler. El tercer va emprar únicament una petita part dels diners en espelmes i llumins i va omplir el seu celler de llum.
M.C.
22.2.12
18.2.12
L'escultor Jacques Lipchitz
L'escultor Jacques Lipchitz va viure durant els anys de joventut a París, on va entaular una bona amistat amb Soutine, Modigliani i Chagall. Un dia, un dels seus amics li va manifestar que no se sentia gaire a gust amb la llum que obtenia en les seves obres i que se n'anava al Marroc per cercar-ne una de diferent.
Al cap d'un temps de pintar allà, l'amic reconeixia que tampoc no li agradava la llum que mostraven els seus olis marroquins. Lipchitz li recordà:
- No oblidis mai que la llum que l'artista plasma en els quadres prové del seu interior i no del que hi ha a fora.
J.C.
Al cap d'un temps de pintar allà, l'amic reconeixia que tampoc no li agradava la llum que mostraven els seus olis marroquins. Lipchitz li recordà:
- No oblidis mai que la llum que l'artista plasma en els quadres prové del seu interior i no del que hi ha a fora.
J.C.
15.2.12
12.2.12
Satisfaccions.
Satisfaccions.
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d’entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
B.B.
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d’entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
B.B.
8.2.12
5.2.12
Els meus cosins de Galícia solien criar llebrers
Els meus cosins de Galícia solien criar llebrers per fer-los córrer als canòdroms. L'últim cop que els vaig anar a visitar en tenien un de molt bonic que estaven entrenant per competir.
- ¿Com es diu? – vaig preguntar al meu cosí Pep.
- Males Notícies – em contestà.
- Ves per on – vaig dir sorprès -. ¿I per què es diu així?
- Perquè guanyi totes les carreres – em va dir en Pep, i afegí -: ¿O és que no saps que les males notícies són les que van més de pressa?
A.A.
- ¿Com es diu? – vaig preguntar al meu cosí Pep.
- Males Notícies – em contestà.
- Ves per on – vaig dir sorprès -. ¿I per què es diu així?
- Perquè guanyi totes les carreres – em va dir en Pep, i afegí -: ¿O és que no saps que les males notícies són les que van més de pressa?
A.A.
1.2.12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)