Arthur Conan Doyle se inspiró en estos lugares para escribir El mundo perdido. Se trata de los tepuis, altas mesetas de abruptas paredes y cimas muy planas que se elevan en una vasta región de América del Sur que abarca parte de Venezuela y de Brasil, Guyana, Surinam, Guayana Francesa y una pequeña porción de Colombia. En sus cimas, donde el escritor imaginó que vivían enormes dinosaurios, hay unas extrañas ranas únicas de estos lugares. Cada uno de los tepuis, ecosistemas aparentemente aislados de las tierras bajas aledañas, constituye un universo exclusivo.
E.B.
26.5.12
23.5.12
20.5.12
Les emocions responen de la mateixa manera que ho fan els músculs
"Les emocions responen de la mateixa manera que ho fan els músculs, i és per això que les que més exercitem s'acaben convertint en les més intenses i freqüents", llegeixo al llibre Lo que realmente importa de Tony Schwartz. I me l’han comentat amics actors. Si durant dues hores interpreten un personatge emmurriat, surten del teatre emmurriats. I al contrari: si durant dues hores interpreten un personatge graciós, surten del teatre contents. Igual que el públic. Per això Jim Loehr, atleta i especialista en psicologia esportiva, recomana programar la ment i el cos per sentir-nos com ens agradaria sentir-nos: "Quan un deixa de preocupar-se per com se sent i presta més atenció a com necessitaria sentir-se per donar el millor d'ell mateix, està transformant la seva mateixa fisiologia".
Com va dir William James, l’ocell no canta perquè sigui feliç, sinó que és feliç perquè canta.
G.H.
Com va dir William James, l’ocell no canta perquè sigui feliç, sinó que és feliç perquè canta.
G.H.
16.5.12
13.5.12
Nuestra ciudad
Nuestra ciudad es nuestra ciudad, mi ciudad. Nunca olvidaré mis raíces ni los tiempos pasados tan felices. Esta ciudad es de belleza incomparable, con habitantes de carácter afable. Por sus calles desde pequeña he paseado y aquí me he descubierto, me he encontrado. Nacieron en esta tierra importantes escritores, economistas, arquitectos y pintores; que dejaron para siempre su huella haciendo parecer la vida más bella. Puedes disfrutar de una buena vista en este gran centro modernista. Un infinito cielo azul nos parece proteger; mi ciudad, más no te puedo querer.
M.F.
M.F.
10.5.12
6.5.12
El present sembla ser el més important
El present sembla ser el més important. Hi ha qui diu que perquè és l’únic que existeix, però existeixen? És a dir, podem parlar de l'existència de temps present, passat o futur? Podríem dir que el present és el més important ja que és el resultat del passat i la base del futur. Que ja no podem fer res per canviar el passat però sí, des del present, determinar el futur. El present és el que vivim, no sabem si demà serà present o no serà per nosaltres. Però, i el futur? El futur és cap on anem, en definitiva, allà on serem ben "aviat". La vida continua passi el que passi en el present, i bé ens n'hem de preocupar. Cal pensar en el que passarà, què tindrem si hi som. I finalment, el passat, que és el lloc on tenim tots els records, totes els experiències. El passat és el que ens forma i a la vegada, el que ja se'ns ha descomptat de la vida.
De fet, tots tres conceptes podrien ser un. Estan connectats de manera íntima, relacionats de manera inseparable. Cal viure al moment, sense oblidar qui som i a on ens dirigim.
M.F.
De fet, tots tres conceptes podrien ser un. Estan connectats de manera íntima, relacionats de manera inseparable. Cal viure al moment, sense oblidar qui som i a on ens dirigim.
M.F.
1.5.12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)