Un núvol normalet acostuma a pesar "uns 100 elefants", revelen John Lloyd i John Mitchinson. Sí, sí, l'elefant –asseguren- és una de les mesures més populars per pesar núvols. Una cosa ben lògica, segurament, per a qui va estipular que un nombre infinit d'elefants són capaços de balancejar-se sobre la tela d'una aranya.
A.S.
29.5.15
26.5.15
22.5.15
De què fa olor la Lluna?
De què fa olor la Lluna? "De pólvora". És la resposta que diuen d'una tirada les 12 úniques persones –totes americanes- que han trepitjat la Lluna ("la dotzena polsegosa", els anomenen). Òbviament, no la van olorar in situ, "però la pols lunar és molt enganxosa i a la cabina de les seves naus se'n van descobrir restes al seu entorn", apunten John Lloyd i John Mitchinson. "Els astronautes van afirmar que la pols lunar sembla neu, fa olor de pólvora i no té mal gust". La impressió instantània de tots ells al treure's el casc –ha descrit Harrison Jack Schmitt, tripulant de l'Apollo 17- és una olor de pólvora cremada.
A.S.
A.S.
15.5.15
Cada vegada que faig
Cada vegada que faig de rondallaire em brillen els ulls i em converteixo en un nen. És com si, per art de màgia, tornés a l'hora de l'esbarjo, al pa amb xocolata. És igual el conte que els expliqui, el que brilla són les seves cares. Aquestes mirades brillants, aquests rostres bocabadats, aquesta màgia en l'ambient. I llavors, ho noto, ho sento... Sóc allà amb ells, el nen que porto dins surt al pati i es posa a jugar a l'amagatall. És tot tan meravellós que tot flueix, que tot és vida, joc, diversió. I és llavors quan me n'adono de la rapidesa amb què passa tot.
C.E.
C.E.
12.5.15
.png)
8.5.15
La muntanya
La muntanya del Drac de Jade proporciona, de camí a Shangri-La, unes vistes espectaculars d'alta muntanya. Poc després, el paisatge canvia totalment amb l'aparició de planes on pasturen els iacs i cases de fusta d'estil tibetà, amb grans assecadors de cereals. L'arròs cedeix aquí el pas a la tsampa, una farina torrada d'ordi que s'acostuma a barrejar amb el te amb mantega salada típic de les muntanyes. A prop, el monestir budista de Songzanlin, en un turó davant d'un llac, és el més gran de la Xina. Les seves teulades daurades i les seves nombroses dependències atrauen pelegrins de tots els països.
X.M.
X.M.
.png)
1.5.15
Una carta
Una carta és un crit, una abraçada, una finestra, un torrent de llàgrimes, un cop de vent, una onada en un mar agitat. Una carta és un tros de tu que es desvia cap a l'altre. Cartes que escrivim una vegada i una altra, amb uns arguments que es perden i es confonen i amb unes intencions que no s'arriben mai a plasmar en un paper. Als nostres pares. Als nostres fills. A amics que no hem tornat a veure. A mers coneguts en què el seu desdeny o tendresa ens van commoure en un moment de les nostres vides. Cartes plenes de carinyo, passió, pensaments contradictoris, pors... Les úniques cartes que no serveixen són les que no s'escriuen. Escriu-les, encara que siguin només per a tu.
I.C.
I.C.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)