Potser l'important és el gest

Potser l’important és el gest, el gest de regalar-nos saviesa i bellesa. Els gestos són claus per obrir els sentiments, també són petites ofrenes al temple de l’amistat. Ara, quan els llibres han tornat a les capses i als magatzems i a les prestatgeries, encara queden roses per vendre i molts sentiments per regalar. Els llibres que no es venguin es convertiran en pasta de paper tard o d’hora i seran destruïts. Però el gest de les roses quan van d’una mà esperançada a una altra mà il·lusionada són, al capdavall, allò que fa moure el món.
J.B.

Tardes de pluja, roba de colors

Tardes de pluja, roba de colors, la teva esquena nua dins l’aigua, dos o tres notes d’aquella cançó que ho tornen tot tan fàcil.
Capses de fusta, vint-i-dos petons, nits a la fresca, una de cada, les teves cuixes sota els meus llençols, que ho tornen tot tan fàcil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol, matins de vermut i diari. Coses menudes, petites engrunes, eclipsis de Lluna, tresors que caben a la mà.
Una mirada, hora sense son, gust de maduixa en els teus llavis, trossos de vida sense cap valor, que ho tornen tot tan fàcil.
E.P.

La vida no es ningún pasillo recto y fácil

La vida no es ningún pasillo recto y fácil que recorremos libres y sin obstáculos, sino un laberinto de pasadizos, en el que tenemos que buscar nuestro camino, perdidos y confusos, detenidos, de vez en cuando, por un callejón sin salida.
Pero, si tenemos fe, siempre se abre una puerta ante nosotros; quizá no sea la que imaginamos, pero sí será, finalmente, la que demuestre ser buena para nosotros.
A.J.

El ser humano

El ser humano en su paso por la vida hace y deshace, sufre y hace sufrir, posee y abandona, consume y tira, ama y odia, dice y desdice, une y rompe, acierta y se equivoca, y a pesar de todo continúa hasta que finalmente entiende lo incomprensible: que la vida no es una sola. Que en este trayecto que es vivir, la destrucción hace parte de la creación.
Cuando todo nos falle, cuando veamos que aquello que creíamos nuestra fortaleza se cae, no hay que olvidar que de la destrucción puede emerger otra realidad. Renacer, después de una gran crisis, puede convertirse en otra dimensión del ser… del SER más HUMANO. Y de eso se trata.
A.B.

Un bon dia o va ser una nit

Un bon dia o va ser una nit, hom s'asseu en un banc, decideix reconstruir la seva vida sota el firmament. Hom s’oblida de les normes i els valors i totes les diferències són diferents. Un bon dia, al final de la tarda volem als quatre vents, cap a un altre lloc, a un refugi, als atols, un collar de diamants. Hom s’oblida de comptes i dèbits, dels què, els on, els quan. Simplement, només. És l'ombra i la llum, aquestes petites coses que un cop es van estimar. San Remo, les flors de primavera. A la distància escolto els batecs del teu cor. És l'ombra i la llum. Els turistes que van a practicar esports d'hivern. Mònaco, Venècia o Honfleur. Més que un somni, una il·lusió.
Un bon dia o va ser una nit, hom s'asseu en un banc, reprèn el curs de la vida. Hom oblida els només, que ha vist un trosset de paradís, els mars, els elements. Simplement, només. És l'ombra i la llum, aquestes petites coses que un cop es van estimar. San Remo, les flors de primavera. A la distància escolto els batecs del teu cor. És l'ombra i la llum. Els turistes que van a practicar esports d'hivern. Mònaco, Venècia i Honfleur. Més que un somni, una il·lusió.
C.C.