Tots seguim un camí

Tots seguim un camí. De vegades ens du a un lloc inesperat o ens fa donar un tomb innecessari. Pot estar ple de pedres o males herbes o bé de gespa i fonts. Ens farà patir o ens farà gaudir. O potser una mica de cada. Segurament. Ara bé, segur que tots tenim el nostre. A alguns els costarà més trobar-lo, però mentre el busquen, no passen ja per un camí, d’incertesa, de recerca? I aquells a qui ja els ve donada una ruta, no busquen un altre camí, personal i de llibertat?
Hi deu haver més d’un camí per cada un de nosaltres, diferents terrenys, altures i llargàries, i fins i tot camins d’altres persones que se’ns creuen, però que al cap i a la fi formen el nostre únic camí: la vida.
M.F.

Preguntar-nos per les vacances

Preguntar-nos per les vacances ha deixat de ser com parlar del temps, ja no és només una conversa d’ascensor o de màquina de cafè. Si interrogues sobre les vacances el teu contertuli corres el risc de saber que ha estat acomiadat, que la seva empresa està a punt de tancar o, en el millor dels casos, descobrir les servituds econòmiques que comporta el fill que se n’ha anat a estudiar a l’estranger o que està a punt de començar una carrera universitària. Sí, amics, les vacances ja no són el que eren. Però, sobretot, les vacances han deixat de ser aquella desconnexió absoluta del treballador amb el món productiu. Els experts coincideixen a assenyalar que el tradicional repartiment de l’oci està canviant i que les vacances sensu estrictu de quatre setmanes (sí, les que serveixen per desconnectar) sembla que han passat a millor vida. Dues setmanes, i, amb sort, alguna escapadeta. Això sí, els que tinguin ocasió, que intentin atrapar al vol alguns dies la resta de l’any.
B.G.

Parlo d'explicar-vos

Parlo d’explicar-vos els meus pitjors instants d’estiu. Són petits però són part del que sóc ja que són part dels meus estius. I, com no pot ser d’altra manera, ho explicaré en forma de llista. Tercer pitjor instant d’estiu. Va ser quan tenia 7 anys. El meu germà i jo ens vam perdre a Lloret de Mar. Els meus pares, preocupats, la policia buscant-nos i nosaltres perduts durant quatre hores. Vam topar amb un policia immens que va decidir alliçonar-nos i ens va dir que ens portaria al calabós. I va mantenir la seva amenaça fins a arribar al cotxe patrulla, perquè en aquell instant el meu pare sempre m’explica que vaig preguntar “Puc portar les meves joguines a la presó?”, i ell no va poder fer res més que riure. Segon pitjor instant d’estiu. Va ser amb 9 anys a Cardedeu. El meu millor amic tenia un gos. I el primer dia de l’estiu el gos em va mossegar a la cama. Res greu. Però el segon dia que vaig tornar a veure’l em va tornar a mossegar una altra vegada. Durant el mes de juliol em va mossegar sis cops. I vaig pensar que havia de decidir entre la meva cama o el meu millor amic. Gran problema d’estiu. Li vaig explicar el dilema a l’avi del meu amic i ell em va dir “No pensis mai que un problema únicament té dues solucions, sempre n’hi ha una tercera, sempre...”. L’endemà el gos va aparèixer amb morrió i jo vaig conservar el meu millor amic. Primer pitjor instant de l’estiu. Va ser un estiu terrible. Tenia 11 anys i vaig agafar la varicel•la. Vaig passar tres setmanes caloroses sol a casa. Fins que... em vaig curar i els altres nens van enxampar la varicel•la. Vaig poder anar a veure’ls a tots. Era com immune i va ser genial. Em vaig sentir com un superheroi.
Ho sé, això anava del pitjor estiu, però jo crec que pitjor i estiu són dues paraules incompatibles. Així que us desitjo que, si esteu passant un mal estiu, us doneu temps, confieu i us asseguro que aviat es convertirà en el vostre millor estiu.
A.E.

Tanco lentament els ulls a mesura que el líquid fred m’alleuja la gola seca

Tanco lentament els ulls a mesura que el líquid fred m’alleuja la gola seca. Fa calor. Molta calor. Encara amb els ulls tancats sento com em passa pel costat un grup de gent que fa broma i entre les seves rialles puc sentir el suau murmuri del mar que acaricia la sorra de la platja. Fa calor. Però el llibre que estic llegint parla de paisatges gelats i de tempestes de neu on la gent no ha de portar mai ventalls ni beure granissats per refrescar-se. Fa calor i per això em nego a obrir els ulls. El meu nas ensuma les exquisideses que avui ha planejat el xef del restaurant on sempre he volgut anar, mentre intento disfrutar d’una brisa suau que em bressola els cabells. I d’un granissat. I d’un gelat de menta amb xocolata. Faig un glop més per refrescar-me i obro els ulls de sobte al descobrir que l’aigua ja està massa calenta i que ja no hi ha màgia. Ni hi ha mar, ni brisa, ni temps per a lectures ni gelats de menta. Perquè s’ha acabat el temps lliure i he de continuar treballant en aquest tòrrid dilluns d’agost.
E.M.

Una vez dichas, una vez que han quedado en libertad

Una vez dichas, una vez que han quedado en libertad en el dominio público, las palabras pueden cobrar significados inéditos y fundar nuevas líneas de pensamiento. ¿Por qué nos tomamos las palabras tan en serio? Sócrates nunca se cansó de insistir en que las palabras debían elegirse con cuidado y pronunciarse con propiedad para que la luz de la razón brillase de modo más contundente. Con frecuencia, Sócrates compara la filosofía y la música; según él, al igual que esta última, la filosofía tiene la capacidad de transformar el alma de los oyentes. Las palabras son como la música. Los pensamientos bien razonados, expresados en palabras adecuadas, pueden conmovernos tan profundamente como una sinfonía o un hipnótico ritmo de percusión.
E.B.