Poques coses hi ha més admirables

Poques coses hi ha més admirables que la capacitat de superació d'algunes persones. Com troben l'esperança i la força quan el vent no bufa a favor i com el seu esperit de lluita mai s'afebleix, sense importar quines són les dificultats que hagin d'encarar. Si volem i ens ho proposem, sempre podem créixer, fer-nos forts; evolucionar i aconseguir una millor versió de nosaltres mateixos, amb esforç i constància. Només s'ha de voler. No conformar-se i tenir la voluntat de millorar constantment. Més resistents vers els propis problemes, mantenir una actitud diferent davant el dia a dia, omplir-se d'energia i optimisme.
R.C.

90. PETJADES...

Quant pesa la teva vida?

Quant pesa la teva vida? Imagina per un segon que portes una motxilla a l'esquena. Omple-la de totes les coses que hi ha a la teva vida. Comença per allò que tens a les estanteries, als calaixos... Ara posa-hi coses més grans: roba, petits electrodomèstics, el llit... Fica tot això a la motxilla. I ara, intenta caminar. És difícil, oi? Doncs això és el que fem amb la nostra vida cada dia. Ens anem sobrecarregant fins que no ens podem moure. Què portes a la teva motxilla de la vida? Si et diguessin que l'has de buidar a la meitat, de què prescindiries? I si la tinguessis buida, què t'agradaria afegir-hi? Què és el que avui no tens i que penses que et podria ser útil? Què voldries posar-hi? Omplir-la amb esforç, compromís per superar-nos, energia per ajudar-te a aconseguir els teus somnis.
M.C.

89. COLUMPIANT-SE

¡Sábado!

¡Sábado! El día de la frontera. Descanso para unos, aún laborable para otros. Mañana de correrías de niños por el pasillo, de desayuno con capricho, de excusas de adolescentes para no despegarse del sueño, de escapadas para oler el sol y de listas aburridas de la compra. Unas manos recogen las hojas muertas de los geranios. Otras apilan los diarios acumulados de la semana. Por las ventanas se sacuden las horas pesadas de los lunes, las monótonas de los martes, las cansadas de los miércoles, las fastidiosas de los jueves y las nerviosas de los viernes. En la frontera de los sábados, nos libramos de las legañas del camino. Un permiso limpio en el que anotar, con letra menuda y clara, afanes, siestas y aire fresco. Hasta el próximo sábado.
E.R.

88. SILUETA DE ISIS

El terme cafè

El terme cafè designa els fruits i llavors de les plantes del gènere coffea. El tipus arabica, d'origen etíop i cultivat sobre tot al Brasil i Colòmbia, però també a Àsia, Àfrica i Oceania, representa el 65% del consum mundial. És més clar, aromàtic i suau, i conté la meitat de cafeïna que la varietat robusta, originària d'Àfrica central i descoberta a finals del segle XIX, fàcil de cultivar però de menys qualitat. El moca, segurament el millor cafè del món, es cull a Aràbia. Els seus grans són petits i té un aroma afruitat. La seva qualitat depèn de si la recollida es fa a mà o no, cirera a cirera, i amb la cura necessària per separar els fruits madurs dels verds o amb defectes. Cal distingir entre el cafè de torrat natural i el torrefacte. El primer s'obté sotmetent el cafè verd en gra a l'acció de la calor. En canvi, el torrefacte es prepara torrant-lo amb certa quantitat de sucre que, en cremar-se, torna els grans negres i els hi dóna un sabor més fort i una millor capacitat de conservació. El cafè torrefacte és més fosc i amarg, i té menys aroma.
V.S.

87. LA MAR

Guanyar o perdre

Guanyar o perdre. El món de l'esport constantment oscil·la entre aquests dos verbs antagònics. També passa en el terreny professional i en el personal. I fàcilment associem l'èxit al fet de guanyar i el fracàs a la derrota. Però no sempre és així. Pots guanyar i haver perdut molt. Victòries amargues i derrotes dolces. La vida n'és plena. De vegades cal perdre per poder guanyar. Els guanyadors consistents, però, no deixen de ser-ho quan perden, i aprenen tant de la derrota com de la victòria, perquè la victòria no és un trofeu per a l'autorealització. Deia Sèneca: "Importa molt més el que penses de tu mateix que el que opinen els altres".
M.C.