Unes hores, uns dies o unes setmanes més tard

Unes hores, uns dies o unes setmanes més tard, el grup troba un altre oasi. Com l’anterior, està envoltat per una tanca i, també, custodiat per un guàrdia. Hi ha un rètol: «Paradís».
- Si us plau, endavant – diu el guàrdia.
- És que no entraré si no és amb el cavall i el gos – avisa l’home.
- És clar. Quin acudit. Tots els que arriben són benvinguts – contesta el guàrdia.
L’home li ho agraeix i tots tres s’afanyen a capbussar la cara en l’aigua fresca.
- Abans d’arribar aquí hem passat per un altre «Paradís» – diu el viatger al cap d’una estona –, però no m’han deixat entrar amb ells...
- Ah, sí... – diu el guàrdia –. Aquell lloc era l’Infern.
- Quina barbaritat! – es queixa l’home –. Haurien de fer alguna cosa per treure’ls del camí que va al Paradís.
- No – aclareix l’home vestit de blanc –, en realitat ens fan un gran servei. Ells eviten que arribin fins aquí els que són capaços d’abandonar els seus amics.
J.B.

Qui el vol, aquest bitllet de vint dòlars?

- Qui el vol, aquest bitllet de vint dòlars?
S’alcen unes quantes mans, però el conferenciant diu:
- Abans d’entregar-lo haig de fer una cosa.
El rebrega amb fúria, i torna a preguntar:
- Encara el vol algú, aquest bitllet?
Les mans continuen alçades.
- I si faig això?
El rebot contra la paret, el deixa caure a terra, li escup, el trepitja, i torna a ensenyar el bitllet –que ara està fastigós i rebregat–. Repeteix la pregunta, i les mans continuen alçades.
- No l’oblideu mai, aquesta escena –afirma el conferenciant–. No importa què en faci, d’aquests diners: continuen essent un bitllet de vint dòlars. Moltes vegades, en la nostra vida, ens rebreguen, ens trepitgen, ens maltracten, ens insulten… Però malgrat tot, continuem tenint el mateix valor.
P.C.

Perquè hi hagi pau al món

Perquè hi hagi pau al món, cal que les nacions visquin en pau.
Perquè hi hagi pau entre les nacions, les ciutats no s'han d'aixecar les unes contra les altres.
Perquè hi hagi pau a les ciutats, els veïns s'han d'entendre.
Perquè els veïns s'entenguin, cal que regni l'harmonia a la llar.
Perquè hi hagi pau a casa, cal trobar-la en el propi cor.
L.T.

Le devolvió a los días más felices

Le devolvió a los días más felices de su vida, cuando advertía que un amor sin límites se iba apoderando de todo su ser, embelesada por las palabras de quien le transportaba a un universo ni tan siquiera imaginado y en el que cálidas playas de blanca arena y un mar azul y transparente invitaban a pasarse las horas cara al cielo, sin más esfuerzo que alargar la mano y apoderarse de un gigantesco coco, un enorme pez o una gruesa langosta.
- Allí no existe el dinero… – le aseguró él aun a sabiendas que le costaba trabajo admitir un hecho tan absurdo –. Ni el dinero, ni la propiedad privada, pues son gentes que viven al día de lo que el mar y la tierra les proporciona, y todo lo comparten porque saben que fue puesto allí para el disfrute común. No hay leyes, ni más norma que la de respetar y ayudar al prójimo, puesto que a nadie se le ocurriría robar algo que es tan suyo como de los demás.
A.V.