"Quant falta per arribar?"

"Quant falta per arribar?" – No ho sé, una estona encara. "I ara?" – Doncs el mateix, una estona. "I quan és una estona?" – Una hora com a mínim. "I una hora quanta estona és?" – Prou, per favor, només fa deu minuts que hem sortit de casa, dorm, quan arribem t'avisaré.
Aquesta era jo de petita. I com veieu, el concepte de temps sempre m'ha obsessionat. Diuen que la sensació del pas del temps cada vegada és més ràpida perquè la proporció de temps viscut també és més gran. De fet, pocs adults diuen que el temps va a poc a poc. Però si ens parem a mirar un rellotge durant un minut ens adonarem que 60 segons donen per a molt. Però per fer això, cal parar. I la vida vola quan no parem. Reivindico gaudir de les estones sense pressa ni por que volin. Ara que ja sé quan dura una estona, no vull atrapar-la, però sí gaudir-la.
A.C.