Tingues sempre present

Tingues sempre present que la pell s’arruga, els cabells es tornen blancs, els dies es converteixen en anys... Però les coses importants no canvien.
La teva força i convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrere de cada línia d’arribada, n’hi ha una de sortida.
Darrere de cada fita, hi ha un altre repte.
Mentre estiguis viu, sent-te viu.
Si enyores allò que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotos esgrogueïdes...
Continua encara que tothom esperi que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en comptes de llàstima et tinguin respecte.
Quan amb els anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t’aturis mai!
T.C.

De vegades, quan hi ha molta boira

De vegades, quan hi ha molta boira, els mariners que van en bots petits no poden veure la boia que indica la ruta. Aleshores, per trobar-la, comencen a descriure ràpidament cercles petits amb els bots per generar un onatge que faci moure la boia. Després, han d’aturar-se i escoltar amb atenció. Si no senten res, han de repetir els moviments... I així fins que detectin el so de la campana de la boia. És, doncs, provocant onades com troben el rumb.
Sovint, el que necessitem per trobar sentit a la nostra vida és afrontar alguns riscos i provocar algun moviment en el nostre entorn. Si fem les mateixes coses que hem fet sempre, probablement seguirem obtenint el mateix que sempre hem aconseguit. Es tracta de moure’ns i d’explorar. Es tracta també d’estar atents als senyals. Una embarcació que romangui a port no correrà cap perill, però tampoc no arribarà enlloc. I és precisament navegar allò que en justifica l’existència.
M.C.

Els deixebles estaven embrancats en una discussió

Els deixebles estaven embrancats en una discussió sobre una sentencia formulada per Lao Tse: «Qui sap no parla; qui parla no sap». Quan el mestre va entrar on eren, els deixebles li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules. El mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància de la rosa?
Tots la coneixien. Aleshores, va afegir:
- Expresseu-la en paraules.
I tots van guardar silenci.
J.S.

En el accidentado desierto de Egitpo

En el accidentado desierto de Egipto, donde los neumáticos de los jeeps se hunden en la arena y los helicópteros muchas veces no pueden aterrizar, el Cuerpo de Camelleros va patrullando de acá para allá. Casi todos los jinetes provienen de una árida provincia llamada Nubia, donde los hombres pastorean camellos de un oasis a otro. Igualmente de Nubia son sus veloces monturas, que se matriculan como si fueran automóviles y llevan un número tatuado en el flanco. El constante balanceo del camello es cruel para la espalda del jinete. “Imagínese lo que es estar sentado en un banco y levantar las rodillas hasta la barba unas 50 veces por minuto, seis horas al día. Se acostumbra uno a ello”, explica un soldado que montó su primer camello a la edad de cuatro años. Con todo, se ríe cuando alguien le dice que su misión es romántica.
A.A.