Una icona cultural. Gairebé un segle i mig de casos resolts. Un total de quatre novel·les i 56 relats. Un superhome que té fins i tot un rècord Guinness, per ser el personatge més representat de la història del cine i la televisió. Gavardina, pipa i boina de caçador, mítica imatge detectivesca. L'únic capaç de resoldre indesxifrables misteris de manera sorprenent, a priori impossibles. Un detectiu de rècord.
I.L.
28.8.15
25.8.15
21.8.15
"Quant falta per arribar?"
"Quant falta per arribar?" – No ho sé, una estona encara. "I ara?" – Doncs el mateix, una estona. "I quan és una estona?" – Una hora com a mínim. "I una hora quanta estona és?" – Prou, per favor, només fa deu minuts que hem sortit de casa, dorm, quan arribem t'avisaré.
Aquesta era jo de petita. I com veieu, el concepte de temps sempre m'ha obsessionat. Diuen que la sensació del pas del temps cada vegada és més ràpida perquè la proporció de temps viscut també és més gran. De fet, pocs adults diuen que el temps va a poc a poc. Però si ens parem a mirar un rellotge durant un minut ens adonarem que 60 segons donen per a molt. Però per fer això, cal parar. I la vida vola quan no parem. Reivindico gaudir de les estones sense pressa ni por que volin. Ara que ja sé quan dura una estona, no vull atrapar-la, però sí gaudir-la.
A.C.
Aquesta era jo de petita. I com veieu, el concepte de temps sempre m'ha obsessionat. Diuen que la sensació del pas del temps cada vegada és més ràpida perquè la proporció de temps viscut també és més gran. De fet, pocs adults diuen que el temps va a poc a poc. Però si ens parem a mirar un rellotge durant un minut ens adonarem que 60 segons donen per a molt. Però per fer això, cal parar. I la vida vola quan no parem. Reivindico gaudir de les estones sense pressa ni por que volin. Ara que ja sé quan dura una estona, no vull atrapar-la, però sí gaudir-la.
A.C.
18.8.15
14.8.15
Tretze hores d'avió
Tretze hores d'avió des de París. Tretze hores que transcorren entre el son, les pel·lícules en una pantalla mínima, l'invariable pollastre amb salsa i ampolletes de condiment per a l'amanida, els catàlegs grapejats... L'arribada a Tòquio són 60 quilòmetres des de l'aeroport en un tren ràpid ple de viatgers endormiscats i veus infantils. Sortir de l'estació a un matí gris. És llavors quan l'autèntic Tòquio comença per a mi: el dels vells taxistes amb ulleres i guants blancs i tapets als respatllers. La ciutat desfila per la finestra del taxi com en un somni. Al carrer, em perdo, no vaig on vull però no m'importa. Carrerons estrets plens de plantes, dones grans que les reguen i cuiners fumant a la porta de locals, gats i bicicletes, botigues minúscules que només venen ceràmica o guants o vinagre. Tot em resulta familiar encara que amb la distància del cansament és com si ho veiés per primera vegada.
I.C.
I.C.
11.8.15
7.8.15
Que es la teoría
Que es la teoría del espiralismo? La idea es simple: cada ser humano puede crear su propia espiral de optimismo y felicidad. Tienes que poner imaginariamente a tu alrededor, en esa espiral, lo que más o quien más te satisface, y hacer que todo ello te rodee siempre. Para lograrlo hay que partir de la base de que nuestros movimientos, sentimientos, decisiones y actuaciones más básicos siempre dependen de nosotros mismos, y por eso está en nuestras manos el poder de construir nuestra felicidad. "Felicidad": Satisfacción, gusto, contento.
T.P.
T.P.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)