26.2.10

Hoy es el día más hermoso de nuestra vida

Hoy es el día más hermoso de nuestra vida, querido Sancho; los obstáculos más grandes, nuestras propias indecisiones; nuestro enemigo más fuerte, el miedo al poderoso y a nosotros mismos; la cosa más fácil, equivocarnos; la más destructiva, la mentira y el egoísmo; la peor derrota, el desaliento; los defectos más peligrosos, la soberbia y el rencor; las sensaciones más gratas, la buena consciencia, el esfuerzo para ser mejores sin ser perfectos, y sobre todo, la disposición para hacer el bien y combatir la injusticia donde quiera que esté.
M.C.

19.2.10

Entras en la primera habitación de palacio

Entras en la primera habitación de palacio y te encuentras totalmente a oscuras. Tropiezas con muebles aunque gradualmente aprendes donde está cada objeto. Por fin, después de seis meses aproximadamente, encuentras el interruptor, lo activas y, súbitamente, todo se ilumina. Luego te trasladas a otra habitación y estás otros seis meses a oscuras. Así es la vida, cada acontecimiento, algunos momentáneos, otros de uno o dos días de duración, son la culminación de muchos meses (y no se puede vivir sin ellos) de tropiezos precedidos por la oscuridad.
A.M.

12.2.10

Ja és el moment

Ja és el moment. Tothom s’amaga a la pell d’allò que no és. Fem bestieses i ningú es pot enfadar. Però sempre hi ha algú que es passa. I diuen, sinó t’agrada no surtis de casa. Predominen la mala educació i les pallassades. Bé ens hem de divertir, no? Tots dissimulem dins una disfressa, a vegades ni ens coneixen els coneguts.
Però no és carnaval, és la vida.
M.F.

6.2.10

Digue'm quant pesa un floquet de neu

- Digue’m quant pesa un floquet de neu – va preguntar un ocellet negre al savi colom del bosc.
- Res. Res de res – fou la seva resposta.
- En aquest cas, t’he d’explicar una història meravellosa – li digué l’ocellet negre.
I aquest fou el relat:
- Em vaig asseure a la branca d’un avet, prop del tronc, i va començar a nevar. No intensament, tampoc amb força. Semblava un somni, sense ferida, sense violència... Com que no tenia res a fer, vaig començar a comptar flocs de neu mentre anaven caient a sobre la branca. El nombre exacte va ser de 3.741.952. Quan va caure el floc 3.741.953 a la branca – que pesa menys que res, gairebé és imperceptible, com bé dius – la branca es va trencar.
Havent dit això, l’ocellet negre va començar a volar. El colom, una autoritat en molts temes des dels temps de Noè, va reflexionar arran d’aquesta història i es digué:
- Potser només ens falten la veu i l’acció d’una única persona més i prou per aconseguir la pau al món.
K.K.
UA-15083347-1