A vegades et converteixes en un xafarder encara que no vulguis. En el meu cas (casa), es tracta només d'obrir una finestra i... al davant hi ha la roba estesa del veí. Em vaig adonar que només havia rentat mitjons negres. I que no se'n va recordar perquè van passar setmanes a la intempèrie. Potser visc al costat d'un home de negre i no me n'he adonat? Seguiré espiant encara que no vulgui.
A.B.
30.5.14
27.5.14
23.5.14
Tipus
Tipus de botonadures de la jaqueta: Copa Martini; es diu així pel dibuix que formen els seus botons i que recorda la copa triangular de Martini; només es corden dos dels sis botons. De botonadura simple: es porten de dos botons, encara que només s'ha de cordar el superior; si utilitzeu mocador, es pot portar recte, bufat o en punta. Jaqueta encreuada; es porten les de quatre botons i el parell superior té el doble de separació; s'ha de portar cordada (menys per seure), ja que, si no, es perd la forma.
Colls de la camisa: "Cutaway", una variant del coll italià, curt i amb les puntes més obertes, el tall de les pales inclou una lleu curvatura; el que més afavoreix és portar corbata amb nus simple. Americà, és el coll amb botons als extrems de les pales; per a camises casual, queda millor sense corbata. Italià, més obert, estret, es pot portar amb corbata i sense; és el més utilitzat, ja que queda bé a tot tipus de cares i complexions.
L.C.
Colls de la camisa: "Cutaway", una variant del coll italià, curt i amb les puntes més obertes, el tall de les pales inclou una lleu curvatura; el que més afavoreix és portar corbata amb nus simple. Americà, és el coll amb botons als extrems de les pales; per a camises casual, queda millor sense corbata. Italià, més obert, estret, es pot portar amb corbata i sense; és el més utilitzat, ja que queda bé a tot tipus de cares i complexions.
L.C.
20.5.14
16.5.14
Golden Bay
Golden Bay. És un dels escenaris d’"El senyor dels anells", però la seva naturalesa de gran format no necessita efectes especials. Hi ha paisatges èpics, cales desertes i fins i tot fonts misterioses amb sorra ballarina. Les Pupu Springs, unes fonts que creen un riu de gran cabal i d'aigua molt clara, amb una curiosa sorra ballarina que es manté en suspens en remolins. La platja de Wharariki aconsegueix el més difícil encara: un paisatge èpic i romàntic, amb una llarga platja, penya-segats abruptes, illots esqueixats, grutes, un fort onatge i unes dunes que s'han de recórrer a peu per arribar-hi. Farewell Spit, una barra arenosa de 26 quilòmetres de llarg, tanca l'entrada de Golden Bay pel nord, amb un far del segle XIX a la punta. El nom de Barra de l'Adéu l'hi va posar James Cook el 1770, ja que aquest va ser l'últim lloc que va veure abans de marxar.
X.M.
X.M.
13.5.14
9.5.14
Los que nos sentimos mediterráneos
Los que nos sentimos mediterráneos necesitamos el buen tiempo para ser felices. Durante el invierno vamos tirando (cada uno como puede), pero en realidad estamos esperando a que suban las temperaturas. Entonces somos otras personas. Si además puedes pisar la playa y reconquistar la paz, notar ese primer sol que pica y la brisa del mar que todo lo ventila, la felicidad parece estar más cerca. Somos así.
A.B.
A.B.
6.5.14
2.5.14
El grito
El grito se ha convertido en el icono moderno de la angustia existencial. La primera versión que realizó Munch incluía un relato inscrito de la experiencia que le inspiró la sorprendente imagen: "Me encontraba paseando con dos amigos… cuando el sol empezó a ponerse… de repente, el cielo adquirió un tono rojo sangre… me detuve, agotado… temblando de ansiedad… entonces sentí un alarido infinito que atravesaba la naturaleza". Por lo tanto, el personaje central es el propio Munch. El hombre no está gritando, sino protegiéndose los oídos del ruido. Tras él se ve el fiordo de Oslo, tal y como se contempla desde la colina de Ekeberg. La perspectiva distorsionada y las líneas escabrosas y serpenteantes representan visualmente el ineludible sonido del grito. Munch realizó más de medio centenar de versiones del cuadro.
N.D.
N.D.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)