Després de la pallissa de fer Auckland-Brisbane, Brisbane-Hong-Kong, Hong-Kong-Osaka, arribant a la terminal vaig agafar el telèfon i vaig marcar el número de l’oficina permanent. I algú a l’altra banda em contestà en japonès.
- Excusi’m - li vaig dir -. Sóc en Daniel Wallager instructor de l’Acadèmia Internacional.
I em va deixar anar un altre discurset en japonès.
- Senyoreta, hi ha algú que parli anglès?
I em va tornar a respondre en japonès.
Vaig penjar. Em dec haver equivocat de número - vaig pensar -. Ho tornaré a provar. Vaig marcar amb molta cura, però es va tornar a repetir la mateixa situació.
- No pot ser que m’hagi equivocat. Tornaré a comprovar el telèfon.
Sense cap dubte d’equivocar-me, vaig tornar a trucar i es va repetir idènticament el mateix que els altres cops. Ja estava desesperat, quan vaig veure que s’apropava el meu company de seient del vol Hong-Kong-Osaka. Era un comerciant d’Osaka que, per la seva feina, anava sovint a Hong-Kong i parlava correctament anglès i japonès. El vaig cridar i li vaig explicar el que passava.
- No et preocupis - em va dir -. Deixa-m’hi trucar.
Va trucar i al cap de 30 segons, sense haver dit res, va penjar.
- Mira, David, la senyoreta que surt a la gravació diu que hi ha les línies ocupades i que tornis a trucar d’aquí a uns minuts.
K.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada