Vaig passar uns quants dies dolents - d'aquells dies que es decideix la nostra sort, i nosaltres prou ens n'adonem confusament (si no som uns ases de solemnitat); però, tot i això, no podem fer-hi res, perquè la llum que ens caldria per a veure-hi clar, o sia la coneixença del futur, ens manca. I així s'esdevé que, cansats d'interrogar debades el destí, finalment ens decidim com qui diu de bursada. Únicament molt més tard, al cap de qui sap el temps, quan es produeix, després de mil peripècies, el consummatum est, se'ns fa perfectament visible on ens sembla que el vàrem errar: només perquè ignorem on ens haurien dut, en cas d'agafar-los, els altres.
A.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada