Cada matí em visita una gata

Cada matí em visita una gata, que no puc evitar comparar amb segons quines persones: està enfadada amb la humanitat. Només sap ensenyar les dents i expressar-se amb crits i udols. M'hi acosto per donar-li menjar, que espera i desitja, i gairebé m'esgarrapa. M'hi acosto més, bufa pel nas, i m'esgarrapa definitivament. En resum, aquesta gata esgarrapa fins i tot amb la cua. I això que jo no envaeixo el seu territori; al contrari. No competim ni pel territori ni per les rates ni pel menjar. Sóc amable amb ella, l'alimento. I no obstant, no para d'agredir-me. Hi ha persones que són com aquesta gata. Probablement són animals ferits (físicament o emocionalment). Probablement els van fer mal en el passat. O potser els falta amor. Davant seu, ens pot ser útil el que recomana el metge mexicà Miguel Ruiz. “No et prenguis res personalment. Fins i tot quan una situació sembli molt personal. Per exemple, quan algú t'insulta directament, això no té res a veure amb tu”. Segons el doctor Ruiz, el que aquesta persona diu, el que fa, les seves opinions, probablement tenen més a veure amb ella mateixa que amb nosaltres. Qui critica es confessa. Com diu Debbie Ford, veiem en els altres el que ens agrada i ens disgusta de nosaltres mateixos.
G.H.