N'hi hauria prou

N'hi hauria prou amb el moneder, la funda de les ulleres, les claus i el mòbil. Això seria el mínim. També resultarien útils un paquet de mocadors de paper, un llapis, un bloc de notes... Fins aquí manaria la lògica. Fins i tot la raó. Però, a vegades, els objectes no tenen seny i es queden ancorats en el refugi que els va acollir amb voluntat d'habitació per hores. Hi han arribat de les formes més dispars. Targetes de llocs on ens vam prometre tornar. Posavasos d'una trobada que no desitjàvem acabar. Paperots que ni tan sols sabem com han anat a parar al fons de la bossa i que han estat adoptats per altres companys de retir que sempre saben com camuflar-los. Hi ha dies que els objectes seriosos, els de seny, s'encomanen de tant enrenou i juguen a fer-se els fugissers. Llavors, es produeixen aquells segons de recerca frenètica del mòbil, les claus o el moneder. Ells, atrinxerats en un racó, se'n riuen del nostre neguit i se senten poderosos en la seva insignificança.
E.R.