A vegades no només la cara és el mirall de l'ànima: també ho és l'encaixada de mans. Algú et dóna la mà i tu ja intueixes com és el seu caràcter. A vegades, et genera desconfiança. I t'agafen ganes de dir-li: ho sento, però això nostre no té futur. L'encaixada de mans pot provocar emocions d'alegria, ràbia o por. La ideal seria una encaixada de mans ni massa tova ni massa dura. Amb la mateixa pressió que fa l'altra persona. I, mentrestant, somriure, repetir el seu nom i mirar-li als ulls. Un costum original, el de l'encaixada de mans.
G.H.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada