Un aparador càlid, amb baguls i peces de tocador antigues al costat d'un maniquí que combina les flors d'una jaqueta i les ratlles marineres d'un casquet, sense manies. A l'interior de la botiga, una noia treballa: talla un a un els pètals de flors d'una tela brodada i els torna a cosir sobre una camisa. La dissenyadora apunta que a la gent li agrada veure com acaba les lligadures, els collarets i la roba; els fa sentir que les peces tenen autor. A ella la satisfà posar cara i edat a la persona que s'emprova els seus barrets; li explica com ha tensat la ràfia, ensenya a posar la lligadura amb estil i reivindica un complement que, tot i que fa cert respecte de portar, és apte per lluir tot l'any.
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada