Cada vegada que faig de rondallaire em brillen els ulls i em converteixo en un nen. És com si, per art de màgia, tornés a l'hora de l'esbarjo, al pa amb xocolata. És igual el conte que els expliqui, el que brilla són les seves cares. Aquestes mirades brillants, aquests rostres bocabadats, aquesta màgia en l'ambient. I llavors, ho noto, ho sento... Sóc allà amb ells, el nen que porto dins surt al pati i es posa a jugar a l'amagatall. És tot tan meravellós que tot flueix, que tot és vida, joc, diversió. I és llavors quan me n'adono de la rapidesa amb què passa tot.
C.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada