Unes hores, uns dies o unes setmanes més tard, el grup troba un altre oasi. Com l’anterior, està envoltat per una tanca i, també, custodiat per un guàrdia. Hi ha un rètol: «Paradís».
- Si us plau, endavant – diu el guàrdia.
- És que no entraré si no és amb el cavall i el gos – avisa l’home.
- És clar. Quin acudit. Tots els que arriben són benvinguts – contesta el guàrdia.
L’home li ho agraeix i tots tres s’afanyen a capbussar la cara en l’aigua fresca.
- Abans d’arribar aquí hem passat per un altre «Paradís» – diu el viatger al cap d’una estona –, però no m’han deixat entrar amb ells...
- Ah, sí... – diu el guàrdia –. Aquell lloc era l’Infern.
- Quina barbaritat! – es queixa l’home –. Haurien de fer alguna cosa per treure’ls del camí que va al Paradís.
- No – aclareix l’home vestit de blanc –, en realitat ens fan un gran servei. Ells eviten que arribin fins aquí els que són capaços d’abandonar els seus amics.
J.B.
- Si us plau, endavant – diu el guàrdia.
- És que no entraré si no és amb el cavall i el gos – avisa l’home.
- És clar. Quin acudit. Tots els que arriben són benvinguts – contesta el guàrdia.
L’home li ho agraeix i tots tres s’afanyen a capbussar la cara en l’aigua fresca.
- Abans d’arribar aquí hem passat per un altre «Paradís» – diu el viatger al cap d’una estona –, però no m’han deixat entrar amb ells...
- Ah, sí... – diu el guàrdia –. Aquell lloc era l’Infern.
- Quina barbaritat! – es queixa l’home –. Haurien de fer alguna cosa per treure’ls del camí que va al Paradís.
- No – aclareix l’home vestit de blanc –, en realitat ens fan un gran servei. Ells eviten que arribin fins aquí els que són capaços d’abandonar els seus amics.
J.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada