Icebergs a la deriva. Ben bé com al Pol Àrtic. Feia molt fred, el glaç era immens. Blocs d’un color pàl·lid i semitransparent. I tot enmig d’un gran mar d’aigua clara. En podia veure els límits, estava tot calmat, sense cap rastre de vida. Només jo, observant enmig de la pau, de la blancor i la transparència.
Agafo amb la mà aquest cristal·lí paisatge quan els glaçons ja començaven a fondre’s.
M.F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada