I aquest rei

I aquest rei encara feia una altra cosa que agradava molt a tothom. Quan cavalcava per un camí, ja sigui dins una ciutat o pel camp, i veia dues belles cases i entre elles una de petita i en mal estat o ruïnosa, aleshores demanava a qui pertanyia i per què era tan petita i no tan gran com les altres dues. Hom li deia que aquella petita casa pertanyia a un home pobre que no tenia els mitjans per restaurar-la i engrandir-la com les altres dues. Aleshores el rei mana immediatament que aquella petita casa sigui feta tan bella i tan alta com les altres dues als costats, i ell en paga la despesa. Si per casualitat la casa petita pertanyia a un home ric, l’obligava immediatament a restaurar-la. Gràcies a aquesta ordre, no hi havia a la ciutat de Quinsai, la capital del reialme de Mangi, cap casa que no fos gran i bella, a banda, naturalment, dels grans palaus i les mansions, dels quals n’hi havia molts per tota la ciutat.
I encara us dic que aquest rei es feia servir per més de mil donzells i donzelles, tots bells i ben guarnits amb boniques robes de luxe. Ell mantenia el seu reialme en tan gran justícia que ningú no gosava fer mal o furtar res. La ciutat era tan segura que les cases, les parades i les botigues restaven sempre obertes tant de nit com de dia, totes plenes de productes valuosos, i mai res no es trobava en falta. Car sempre es podia sortir tant de nit com de dia. No podria dir-se la gran riquesa que hi ha en aquest reialme, i això explica per què aquell rei era tan estimat.
M.P.