Imagina que existeix un banc

Imagina que existeix un banc que cada matí ingressa a la teva llibreta la gens menyspreable suma de 86.400 euros. Ni un més ni un menys. 86.400 euros diaris per a tu sense demanar explicacions ni passar comptes. 86.400 euros, teus i lliures d'impostos. Imagina que l’única restricció que se t’ha assignat es deu a una incapacitat del sistema o una decisió del creditor que no manté el saldo d’un dia per l’altre.
Cada nit, quan toquen les dotze, de la mateixa manera que el carruatge de la Ventafocs tornava a ser una carbassa, el compte elimina automàticament qualsevol quantitat que hagi quedat com a saldo. I, encara pitjor, també s’esvaeix cada euro que hagis retirat però que no hagis gastat durant el dia. És clar que, si perds part del saldo, tens el consol que l’endemà tindràs 86.400 euros frescos i nous per gastar; de tota manera, no et pots fiar gaire perquè ningú sap dir-te quant durarà aquest regal.
Quina serà la teva actitud? Segurament, retiraràs fins a l’últim euro i ho gaudiràs amb qui vulguis, és clar.
Cadascun de nosaltres, li vaig dir, tenim aquest compte corrent i tenim aquest regal. Cada matí, el banc del temps posa a la teva disposició 86.400 segons, ni un més ni un menys, i cada nit, el banc esborra el saldo i el comptabilitza com a pèrdua. El banc no permet xecs a la vista ni girs que excedeixin la quantitat de què es disposa. Si no utilitzes el que disposes aquell dia, tens una pèrdua.
És responsabilitat teva, li vaig dir, invertir cada segon del teu temps amb la finalitat d’aconseguir el que és millor per a tu i per als qui estimes. Animar-nos a viure el dia d’avui sense retrets ni postergacions. Animar-nos a viure cada segon que apareix, com un regal al nostre compte corrent, cada dia, al banc del temps.
J.B.