Un bon dia o va ser una nit, hom s'asseu en un banc, decideix reconstruir la seva vida sota el firmament. Hom s’oblida de les normes i els valors i totes les diferències són diferents. Un bon dia, al final de la tarda volem als quatre vents, cap a un altre lloc, a un refugi, als atols, un collar de diamants. Hom s’oblida de comptes i dèbits, dels què, els on, els quan. Simplement, només. És l'ombra i la llum, aquestes petites coses que un cop es van estimar. San Remo, les flors de primavera. A la distància escolto els batecs del teu cor. És l'ombra i la llum. Els turistes que van a practicar esports d'hivern. Mònaco, Venècia o Honfleur. Més que un somni, una il·lusió.
Un bon dia o va ser una nit, hom s'asseu en un banc, reprèn el curs de la vida. Hom oblida els només, que ha vist un trosset de paradís, els mars, els elements. Simplement, només. És l'ombra i la llum, aquestes petites coses que un cop es van estimar. San Remo, les flors de primavera. A la distància escolto els batecs del teu cor. És l'ombra i la llum. Els turistes que van a practicar esports d'hivern. Mònaco, Venècia i Honfleur. Més que un somni, una il·lusió.
C.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada