Potser l’important és el gest, el gest de regalar-nos saviesa i bellesa. Els gestos són claus per obrir els sentiments, també són petites ofrenes al temple de l’amistat. Ara, quan els llibres han tornat a les capses i als magatzems i a les prestatgeries, encara queden roses per vendre i molts sentiments per regalar. Els llibres que no es venguin es convertiran en pasta de paper tard o d’hora i seran destruïts. Però el gest de les roses quan van d’una mà esperançada a una altra mà il·lusionada són, al capdavall, allò que fa moure el món.
J.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada