Qui és?

- Qui és?
- Sóc la vellesa. Vinc a veure’l.
- Després. Estic ocupat. Tinc feina.
Vaig escriure.
Vaig trucar per telèfon.
Vaig menjar-me una truita.
Vaig obrir la porta però no hi havia ningú.
Es burlen de mi, potser, els amics?
O potser no en vaig entendre el nom?
No era la vellesa:
Aquí va venir la maduresa,
que no va esperar,
sospirà
i se n’anà.

I.I.