No havia vist mai la natura en tota la seva esplendor, ni la vida salvatge en llibertat. Tot era nou per a mi, un descobriment permanent. Vaig decidir no fer gaires fotografies per poder-me amarar de tot allò. Però no ho vaig complir. Com podia deixar de practicar una de les meves aficions en el lloc més apassionant possible? No els avorriré. Només els diré que, si poden, visquin aquesta experiència. Tot són detalls de bellesa, de sentit comú, de saviesa... Les zebres, per exemple, són animals molt solidaris entre ells. Coneixen les seves limitacions i es recolzen. Solen col·locar-se de dues en dues, cada una mirant en una direcció. D'aquesta manera cobreixen 360 graus de visió i poden detectar el perill molt millor. La lliçó és tan clara que no cal ni escirure-la.
A.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada