Hi ha secrets que estan guardats al fons del calaix de les coses incomprensibles d'aquesta vida nostra. Un no sap mai on van a parar els mitjons desparellats. Tampoc hem arribat mai a trobar el lloc recòndit on es refugien tots els paraigües perduts. Però en canvi, hi ha coses que no fallen mai, puntuals com un rellotge. No acabem mai d'entendre que el procés és molt més interessant que la conclusió, per això sempre ens frustrem amb el final de la vida, per exemple, en lloc de concentrar-nos en totes les coses anteriors. I per això ens confonem creient que hem arribat al futur, quan aquest sempre està a un pas de distància.
D.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada