No gaire lluny d'aquí, hi havia un camí petit

No gaire lluny d'aquí, hi havia un camí petit, petit, que no anava enlloc. I això que els camins sempre acostumen a anar a un lloc o altre, però aquest, no. Feia unes quantes voltes, pujava una mica amunt, tirava una mica avall, però en definitiva, el que es diu anar, anar, no anava enlloc. I com que no anava enlloc, doncs mai no l'agafava ningú, perquè ja se sap que la gent sempre va a un lloc o altre. Però un dia, un noi i una noia que s'estimaven molt, tot buscant llocs solitaris, van descobrir-lo i, emocionats, van resseguir-lo a poc a poc, perquè ja se sap que l'amor és lent i els qui s'estimen no tenen cap pressa ni ganes d'anar enlloc. Un altre dia, per casualitat, van descobrir-lo unes nenes que jugaven. I com que el camí no anava enlloc, elles van poder imaginar-se que anava on elles volien. I un altre dia va ser un pintor que buscava llocs amagats, qui va descobrir el camí. I quan va veure que no anava enlloc es va posar molt content, perquè va pensar que allà podria pintar tranquil perquè hi devia passar molt poca gent, amb poca pressa. Perquè de vegades, no anar enlloc és una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida.
E.L.