Tinc un (un altre) problema: no sé estar sense fer res. Si em quedo sense fer res, m'adormo i llavors tinc la sensació que perdo el temps. Així doncs, dormo o faig alguna cosa. El que sigui. Durant l'estiu se'm planteja molt sovint aquesta disjuntiva. Quan vaig trobar per casualitat un cargol de mar a la muntanya (em pregunto com va arribar allà des del mar) em vaig posar mans a l'obra. "¿Per què no el deixes com està?", em va preguntar algú que no em coneixia. Després d'unes quantes hores, el resultat va ser un "cargol de mar Paul Smith" que poso a disposició de la coneguda marca londinenca. ¿Veus com sempre s'ha de fer alguna cosa?
A.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada