Em disposava a utilitzar una escala mecànica situada en un barri torturat per carrers costeruts i infinits. Un barri pensat per algú que, evidentment, no hi ha viscut mai. Esbufegant, vaig agrair l'enginy. Però al mirar cap avall per trepitjar amb seguretat, una pregunta pintada em va disparar sense avisar. ¿Ets lliure? Qui pregunta si ets lliure, ja sap que no ho ets. Ell tampoc ho és, ¿qui ho és realment? Tots presumim de llibertat, però centenars de fils invisibles ens lliguen a la nostra pròpia vida. Els mateixos fils que ens apuntalen i ens permeten viure. Sense lligams series un globus d'heli. Molt bonic, sí, però acabaries explotant a l'estratosfera. I jo era allà. Pensant tot això mentre l'escala avançava com una cremallera sobre un carrer cosit d'escales. Si fos lliure de veritat, no passaria mai per aquest carrer.
A.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada