Tanco lentament els ulls a mesura que el líquid fred m’alleuja la gola seca

Tanco lentament els ulls a mesura que el líquid fred m’alleuja la gola seca. Fa calor. Molta calor. Encara amb els ulls tancats sento com em passa pel costat un grup de gent que fa broma i entre les seves rialles puc sentir el suau murmuri del mar que acaricia la sorra de la platja. Fa calor. Però el llibre que estic llegint parla de paisatges gelats i de tempestes de neu on la gent no ha de portar mai ventalls ni beure granissats per refrescar-se. Fa calor i per això em nego a obrir els ulls. El meu nas ensuma les exquisideses que avui ha planejat el xef del restaurant on sempre he volgut anar, mentre intento disfrutar d’una brisa suau que em bressola els cabells. I d’un granissat. I d’un gelat de menta amb xocolata. Faig un glop més per refrescar-me i obro els ulls de sobte al descobrir que l’aigua ja està massa calenta i que ja no hi ha màgia. Ni hi ha mar, ni brisa, ni temps per a lectures ni gelats de menta. Perquè s’ha acabat el temps lliure i he de continuar treballant en aquest tòrrid dilluns d’agost.
E.M.