Parlo d'explicar-vos

Parlo d’explicar-vos els meus pitjors instants d’estiu. Són petits però són part del que sóc ja que són part dels meus estius. I, com no pot ser d’altra manera, ho explicaré en forma de llista. Tercer pitjor instant d’estiu. Va ser quan tenia 7 anys. El meu germà i jo ens vam perdre a Lloret de Mar. Els meus pares, preocupats, la policia buscant-nos i nosaltres perduts durant quatre hores. Vam topar amb un policia immens que va decidir alliçonar-nos i ens va dir que ens portaria al calabós. I va mantenir la seva amenaça fins a arribar al cotxe patrulla, perquè en aquell instant el meu pare sempre m’explica que vaig preguntar “Puc portar les meves joguines a la presó?”, i ell no va poder fer res més que riure. Segon pitjor instant d’estiu. Va ser amb 9 anys a Cardedeu. El meu millor amic tenia un gos. I el primer dia de l’estiu el gos em va mossegar a la cama. Res greu. Però el segon dia que vaig tornar a veure’l em va tornar a mossegar una altra vegada. Durant el mes de juliol em va mossegar sis cops. I vaig pensar que havia de decidir entre la meva cama o el meu millor amic. Gran problema d’estiu. Li vaig explicar el dilema a l’avi del meu amic i ell em va dir “No pensis mai que un problema únicament té dues solucions, sempre n’hi ha una tercera, sempre...”. L’endemà el gos va aparèixer amb morrió i jo vaig conservar el meu millor amic. Primer pitjor instant de l’estiu. Va ser un estiu terrible. Tenia 11 anys i vaig agafar la varicel•la. Vaig passar tres setmanes caloroses sol a casa. Fins que... em vaig curar i els altres nens van enxampar la varicel•la. Vaig poder anar a veure’ls a tots. Era com immune i va ser genial. Em vaig sentir com un superheroi.
Ho sé, això anava del pitjor estiu, però jo crec que pitjor i estiu són dues paraules incompatibles. Així que us desitjo que, si esteu passant un mal estiu, us doneu temps, confieu i us asseguro que aviat es convertirà en el vostre millor estiu.
A.E.