He plantat

He plantat, per fi, aquests dies de màgia, un arbre molt especial i hi he penjat els noms de tots els meus amics. Els de prop i els de més lluny. Els de sempre i els que tinc ara. Els que veig cada dia, i els que trobo molt de tant en tant. Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido. Els constants i els inconstants. Els de les hores alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig ferir, i els que sense voler em van ferir. Aquells a qui conec profundament, i aquells a qui només conec per la seva aparença. Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils i els amics importants. Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han passat per la meva vida.
Un arbre d’arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai. Un arbre que, en florir, ens porti il·lusió, salut, amor i pau. Tant de bo ens puguem anar retrobant per a compartir els millors desitjos d’esperança, donant una mica de felicitat a aquells que ho han perdut tot.
M.F.