Rellegint el Kalevala, el famós poema nacional de Finlàndia, trobo en una nota a peu de pàgina un esclat de poesia involuntària. El traductor anota, pel que fa al mot sampo, que els filòlegs finesos encara no s’han posat d’acord si aquesta paraula misteriosa significa «vaixell», «núvia», «molí» o «peix meravellós»; i jo continuo dins d’aquesta boira, somiant llacs blaus i gèlids envoltats de bedollars frondosos com un vers del comte de Foxá. No gaire lluny, penso, hi ha una cabana que guarda llibres antics i nous. Una ventada escampa adesiara la neu que cau. Sobre la pàgina blanca del món, un cabirol escriu un poema en una llengua vella que entenc i no entenc.
X.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada