¿Qui viu al 48 de la rue de Lille?

¿Qui viu al 48 de la rue de Lille? Un americà alt i antipàtic que tot just sap dir "bon jour". Que pinta incansable esbossos que sovint destrueix. Que torna cada dia al seu minúscul estudi després d'hores de caminar pels carrers, i quan entra a la seva habitació s'asseu al seu llit amb els ulls tancats deixant que la llum de plom que banya el Sena netegi els milers d'imatges que li ballen a la retina. Les dones als bars. Els gossos. Els conserges dels hotels que badallen esperant clients de pas. Les ampolles d'aigua oblidades a sobre del marbre. El vi. Els ponts. Els joves que es devoren a petons a les voreres. Els gats amb ulls de dos colors com David Bowie. Molts anys més tard, quan l'americà impassible ja sigui una estrella internacional del món de l'art, la portera de l'edifici veurà reproduït el quadro i es dirà a si mateixa: "Déu meu, visc en un hopper", sense saber si ha de sentir-se orgullosa, sorpresa o torbada.
I.C.