Nedar

Nedar. En un llac. En un riu. Al mar. Al teu cap. Amb el cap alt. Per sota de l'aigua. Enrere. Amb la braçada del que se sap en comunió amb la sal. Amb la torpitud del que disfruta sense importar-li res més. Nedar és meravellós. Nedar no ens porta enlloc. Nedar és estrany. Hi ha nens que s'acosten a l'aigua amb la confiança d'un tritó. Altres, al sentir les onades, es posen a cridar. Alguns no ens podem tirar de cap a l'aigua per més que ens assegurin que el mar no ens deglutirà, altres no es poden llançar d'una altra manera. M'impressiona el mar. Em provoca un respecte reverencial des que sóc petita. Però per fi m'hi tiro. La sensació és meravellosa, com si el mar m'acceptés per fi i em deixés formar part d'ell, com un eriçó o un grapat d'algues. Nedar és meravellós.
I.C.