Ah, la tardor

Ah, la tardor. La jaqueta estimada de la tardor. Com la trobo a faltar. T'hi sents tant abrigat i tan acollit. I què me'n dius d'aquella escalforeta que t'inunda al passar per davant una paradeta de castanyes o moniatos... Ai, que bons. Quina estació, la tardor. Per mi, l'estació del color. Color marró i ataronjat. Tantes fulles! I quin cruixir. Qui no ha gaudit passant per sobre d'aquelles piles que es formen al carrer. No em diràs que no t'has desviat mai uns metres del teu camí per poder xafar-les i sentir com cruixen...! Ai, tardor, tardor... Els teus aromes, el teus colors... m'agrada tot.
M.F.