Torno a tantes tardes perdudes, per carrers sinuosos que no anaven enlloc, en ciutats estranyes, fa tants anys: a Coïmbra, aquella doneta que venia castanyes ensucrades a la Praça do Comércio i que, quan li’n vaig comprar, em va desitjar que la vida em repartís les millors cartes; a Roma, en el Calisto, assegut a l’interior del bar, a gran nit, i ella es va alçar per demanar-me foc per al cigarret i em va oferir aigua per al cor sec; aquí mateix, a Uviéu, aquest mateix matí, venint per la Cai Cimavilla cap a la Plaza de la Catedral: el captaire que pidolava a la porta de la capella de la Balesquida, que no m’ha mirat com si m’hagués de dir alguna cosa, alguna cosa essencial que algun dia recordaré?
X.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada