Vides breus, incandescents, que passen un dia fugaçment al costat nostre deixant, potser, una empremta de misteri o, tal vegada, només una melangia confusa, imprecisa, clarament immaterial i, en tot cas, igualment fugissera i breu. Vides que passen a tocar d’un mateix, com dic, deixant quelcom que perdura, que se’n va, quelcom prou contradictori i paradoxal: com si l’oblit, al capdavall, fos senzillament una forma allisada i polida de la memòria.
X.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada